literatura de polla

Ciències de la Naturalesa 3r
El cos humà
Treball: Els òrgans dels sentits
Adrià Ballesta 3.1
16/04/2011

Introducció; Els òrgans dels sentits.
Les coses ocorren contínuament en l’entorn inmmediat, i els canvis són constants. Cau
el dia i es fosc I se sent més fresca.
Tots els animals detecten aquests canvis gràcies a unes cèl-lules del sistema nerviós que
s’anomenen receptors. En canviels éssers humans les tenen agrupades en els òrgans
dels sentits.
Els estímuls que aquests òrgans capten, produeixen sensacions. Qualsevol cosa que
provoqui una resposta s’anomena estímul.
Els estímuls són provocats per:
-

La llum
El so
La pressió
La calor i el fred
Algunes substàncies químiques.

La vista:
Definició: La vista és el sentit encarregat de captar la visió de lescoses externes, l’òrgan
principal es l’ull

La vista: els receptors de la llum.
La capacitat de percebre els estímuls lluminosos que permeten delimitar el contorn dels
objectes.
Els receptors estimulats per la llum formen part de la retina.
Hi ha dues cèl-lules receptores, els cons i els bastonets, les dues reben l’estímul de la
llum i el transformen en impulsos nerviosos.
L’ull no és unòrgan homogeni, si no que están formats per diferents parts anatòmiques
iferenciades, com la còrnia, el cristal·lí, el nervi òptic i la retina.
Com veiem el objectes?
Si els nostres ulls poden veure un objecte és perquè la llum travessa la còrnia, entra per
la pupil-la i atravessa el cristal-lí, on llavors la llum es projecte sobre la retina, on el
cons i els bastonets pasan l’estimul al nerviòptic que aquell arriba fina al servei.
Esquema:

Imatge de les parts del ull

La oïda:
Definició: L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons. Aquesta percepció
constitueix l'audició i té lloc mitjançant l'òrgan corresponent, l'orella.

El sentit de l’oïda: els receptors dels sons.
Els receptors de l’òrgan de l’oïda estan allotjats a l’orella interna, no són estimulats
directamentpels sons sinó per vibracions causades pels sons.
Tres parts:
Orella externa, plena d’aire: introdueix ones sonores a l’interior de l’orella.
Orella mitjana, plena d’aire: converteix ones sonores en vibracions mecàniques.
Orella interna, plena de fluid: converteix vibracions mecàniques en impulsos nerviosos.

Imatge de l’oïda
Les orelles són els òrgans del sentit de l'oïda. El so entra perl'orella externa i xoca amb
el timpà que, a través dels ossets de l'orella mitjana, transmet les vibracions a l'orella
interna. La informació del so rebuda per l'orella interna és enviada a l'encèfal a través
del nervi auditiu.

L’olfacte:
Definició: L'olfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors. És un
sentit químic, en el qual actuen com a estimulant les partículesaromàtiques o odoríferes
despreses dels cossos volàtils.

Les olors: sensibilitat respecte a les substàncies
químiques:
Les molècules oloroses entre pel nas i interaccionen amb els receptors situats en l’epiteli
sensitiu.
Percepció de les olors:
En el procés de la respiració inhalem aire que pot tenir substàncies oloroses que ens
arriba fins l’epiteli olfactiu.
Per aquest procés passiu oper un de més actius les molècules arriben a la cavitat nasal,
on troben epiteli olfactiu i interaccionen amb els receptors d’aquestes substàncies
odoríferes.

Imatge d’un esquema del nas
La presenencia del moc aporta el grau d’humitat neccesari per fer arribar les particules
olfactives a la pïtutaria.

El gust:
Definició: El gust és un sentit consistent en percebre i registrar el sabor iidentificar
determinades substàncies solubles en la saliva per mitjà d'algunes de les seves
qualitats químiques.

El gust: sensibilitat respecte a les substàncies
químiques:
La llengua hi ha quatre menes de receptors són estimulats per les substàncies dolces,
salades, àcides i amargues.
En realitat els òrgans del sentit del gust distingeixen exclusivament quatre gustos bàsics:
dolç,...