Lluis vives
Páginas: 5 (1070 palabras)
Publicado: 5 de octubre de 2015
Lluis vives
INDEX
VIDA Y EMIGRACIO A VALENCIA
EPOCA
OBRES
INSTITUCIONS AMB EL SEU NOM
Joan Lluís Vives i March
, generalment conegut a Lluís Vives o
Ioannes Lodovicus Vives, en
llatí, la llengua de cultura (València, 6 de
com març de
1493
Bruges, 6 de maig de 1550), fou un dels màxims
representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Vives és fruit de l'humanisme hispà, eclèctic, per quant perviu
l'Escolasticisme quan arriba el
Renaixement, i pràctic, per quant les
noves idees són més que una expressió teòrica, possibiliten la
transformació personal; i de l'humanisme nordeuropeu, que promou
amb major vehemència la reforma de la vida social i cultural. Amb aquest bagatge, Vives desenvolupa una activitat intel∙lectual en
nombrosos camps, com la literatura, l'antropologia, la filosofia, la
pedagogia, la teologia, el dret, les qüestions socials i la psicologia. I per
a realitzar aquesta tasca de múltiples facetes, utilitza els autors
grecollatins, valorant els seus valors humanístics però oposantse al
[1]
paganisme.Teòric de l'educació, es va oposar a l'escolàstica i fou un dels defensors
[2]
més influents de l'aprenentatge humanístic al segle XVI.
Vives ha estat
qualificat de pedagog d'Europa, una expressió que reflecteix no només
el marc geogràfic en què s'ha desenvolupat, sinó també el seu intent
apassionat per dibuixar una nova Europa, i la seva obra reflecteix avui
en dia uns valors que encara són vàlids. La producció de Vives abraça nombroses disciplines, toca molts
extrems, i reflecteix una gamma tan diversa i tan gran de
coneixements, pensaments, reflexions i idees, que es pot parlar
d'un veritable enciclopedisme humanístic.
La classificació de les obres de Vives ha anat variant segons
l'època en què ha estat feta, i les classificacions què de les
distintes disciplines s'hi tenia: Des de la clàssica de Gregori Maians de 17821790, la moderna de Lorenzo Riber de 1948, fins a
l'actual promoguda per la universitat de València de 1992. En la
distribució de les obres se segueix, amb simplificacions i alguna
modificació —com incloure la data de publicació i no la de
redacció—, la proposta de Lorenzo Riber, afegint alguna obra que
aquest autor no menciona
L'
humanisme
és un fet de renovació cultural que va sorgir a
Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de
retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va
desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el
Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
Tot va revolver tot sobre el home.
2 Joan Lluís Vives neix a València al si d'una família de jueus conversos, tant en la seva
branca paterna com materna, dedicats a empreses mercantils des d'abans de la
conversió forçosa en els anys posteriors a 1391, quan es produïren atacs generalitzats
a les jueries peninsulars, i on els Abenfaçam es converteixen en Vives i els Xaprud en March. Fill major de Lluís Vives Valleriola i Blanca March i Maçana, tingué quatre
germans: Jaume, Beatriu, Leonor i Isabel Anna.
La seva infantesa estigué emmarcada per la ferma persecució de la
Inquisició de molts
membres de la seva família, que aconseguirà arruïnarla materialment, amb remissions
de gràcia o remissions de penes, o l'atacarà físicament, amb turments, i inclús la mort,
d'alguns dels seus parents. Vives, després d'iniciarse en la lectura i l'escriptura en el seu domicili, bé amb l'ajut
dels seus progenitors, bé mitjançant un preceptor, obté la seva formació bàsica a
l'Estudi General de València, on estudia humanitats —primer gramàtica i després
Arts—, entre altres professors, amb Daniel Sisó, Juan Partenio Tovar i Jeroni Amiguet. I
on surt, per a traslladarse a
...
INDEX
VIDA Y EMIGRACIO A VALENCIA
EPOCA
OBRES
INSTITUCIONS AMB EL SEU NOM
Joan Lluís Vives i March
, generalment conegut a Lluís Vives o
Ioannes Lodovicus Vives, en
llatí, la llengua de cultura (València, 6 de
com març de
1493
Bruges, 6 de maig de 1550), fou un dels màxims
representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Vives és fruit de l'humanisme hispà, eclèctic, per quant perviu
l'Escolasticisme quan arriba el
Renaixement, i pràctic, per quant les
noves idees són més que una expressió teòrica, possibiliten la
transformació personal; i de l'humanisme nordeuropeu, que promou
amb major vehemència la reforma de la vida social i cultural. Amb aquest bagatge, Vives desenvolupa una activitat intel∙lectual en
nombrosos camps, com la literatura, l'antropologia, la filosofia, la
pedagogia, la teologia, el dret, les qüestions socials i la psicologia. I per
a realitzar aquesta tasca de múltiples facetes, utilitza els autors
grecollatins, valorant els seus valors humanístics però oposantse al
[1]
paganisme.Teòric de l'educació, es va oposar a l'escolàstica i fou un dels defensors
[2]
més influents de l'aprenentatge humanístic al segle XVI.
Vives ha estat
qualificat de pedagog d'Europa, una expressió que reflecteix no només
el marc geogràfic en què s'ha desenvolupat, sinó també el seu intent
apassionat per dibuixar una nova Europa, i la seva obra reflecteix avui
en dia uns valors que encara són vàlids. La producció de Vives abraça nombroses disciplines, toca molts
extrems, i reflecteix una gamma tan diversa i tan gran de
coneixements, pensaments, reflexions i idees, que es pot parlar
d'un veritable enciclopedisme humanístic.
La classificació de les obres de Vives ha anat variant segons
l'època en què ha estat feta, i les classificacions què de les
distintes disciplines s'hi tenia: Des de la clàssica de Gregori Maians de 17821790, la moderna de Lorenzo Riber de 1948, fins a
l'actual promoguda per la universitat de València de 1992. En la
distribució de les obres se segueix, amb simplificacions i alguna
modificació —com incloure la data de publicació i no la de
redacció—, la proposta de Lorenzo Riber, afegint alguna obra que
aquest autor no menciona
L'
humanisme
és un fet de renovació cultural que va sorgir a
Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de
retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va
desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el
Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
Tot va revolver tot sobre el home.
2 Joan Lluís Vives neix a València al si d'una família de jueus conversos, tant en la seva
branca paterna com materna, dedicats a empreses mercantils des d'abans de la
conversió forçosa en els anys posteriors a 1391, quan es produïren atacs generalitzats
a les jueries peninsulars, i on els Abenfaçam es converteixen en Vives i els Xaprud en March. Fill major de Lluís Vives Valleriola i Blanca March i Maçana, tingué quatre
germans: Jaume, Beatriu, Leonor i Isabel Anna.
La seva infantesa estigué emmarcada per la ferma persecució de la
Inquisició de molts
membres de la seva família, que aconseguirà arruïnarla materialment, amb remissions
de gràcia o remissions de penes, o l'atacarà físicament, amb turments, i inclús la mort,
d'alguns dels seus parents. Vives, després d'iniciarse en la lectura i l'escriptura en el seu domicili, bé amb l'ajut
dels seus progenitors, bé mitjançant un preceptor, obté la seva formació bàsica a
l'Estudi General de València, on estudia humanitats —primer gramàtica i després
Arts—, entre altres professors, amb Daniel Sisó, Juan Partenio Tovar i Jeroni Amiguet. I
on surt, per a traslladarse a
...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.