Micro-Resumen Teatro Post-Dictaudura A Buenos Aires

TEATRE DE LA POST-DICTADURA A BUENOS AIRES
CARACTERÍSTIQUES:
- Del 1983 (fi de la dictadura) a l’actualitat.
- Teatristes i creadors múltiples (mescla de llenguatges i estils)
-Multiplicació de la noció de dramatúrgia. Dramatúrgia des de i per als actors.
- el text en escena, la representació (tradició d’improvisació dels actors i adequació final del text)- trencament del pensament binari.
- microsocial, microcultural, micropolític. Individualisme.
- influencia de la cultura internacional.
- Desdelimitació, destotalització, cànonde multiplicitat.
- el circuit Alternatiu/Off/Independent/Jove
- “Problemàtica argentina”.
NOMS:
Mauricio Kartun, Ricardo Bartís, El Periférico de Objetos, Mococos, Pista 4, LasGambas Al Ajillo, Daniel Veronese, Javier Daulte, Rafael Spregelburd, Rubén Szuchmacher, Claudio Tolcachir, Beatriz Catani, etc.
ENTRADES:
Dimecres a diumenge. Horaris molt variats.Des de 5 a 25 euros de mitjana. Sales amb poca capacitat de públic i proximitat amb l’escena. Concentració del circuit Alternatiu als barris Abasto i Almagro. 200 sales de teatre aBuenos Aires aproximadament.
A QUÈ RESPÒN?
Dictadura del 1976 al 1983. Paràlisis teatral (vídeo, televisió per cable, tecnologia, crisis, pèrdua de l’exclusivitat de la transgressió,corrupció, materialisme, etc.) que porta al descrèdit de la paraula. Per això el teatre actual tendeix a la fusió de codis, busca assumir l’horror de la dictadura, construir la memòriadel passat recent, etc. Encara que majoritàriament l’escena actual és fruit del trencament, del començar de zero que va produir la dictadura. Per aquest motiu no hi ha models i síllibertat. Els escassos mitjans dedicats al teatre durant la repressió dictatorial van portar a mostrar l’art en espais que actualment es segueixen usant, com subterranis, garatges, etc.