Miguel de Unamuno

Nat al carrer Ronda del Casc Antic de Bilbao, Miguel era el tercer fill i primer home del matrimoni entre el comerciant Félix de Unamuno i la seva neboda Salomé Jugo. Als deu anys, en acabar els seus estudis al col·legi de Sant Nicolau i entrar a l'institut, és testimoni del setge de Bilbao durant la Tercera Guerra Carlina (cosa reflectida en la seva primera novel·la, "Paz en la guerra")Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid, amb la qualificació d'excel·lent el 1883, amb dinou anys. L'any següent es doctorà amb una tesi sobre l'èuscar: "Crítica del problema sobre l'origen i prehistòria de la raça basca", en la qual anticipa la seva idea sobre l'origen dels bascos, contrària a les afirmacions del nacionalisme basc, que propugnava una raça basca no contaminada per altresraces.
El 1885 començà a treballar en un col·legi com a professor de llatí i psicologia i va publicar un article titulat "De l'element alienígena en l'idioma basc" i un altre de costumista "Guernica", augmentant la seva col·laboració el 1886 amb el "Noticiero de Bilbao".
El 1888 es presentà a la càtedra de psicologia, lògica i ètica de l'Institut de Bilbao convocades per la Diputació de Biscaia,juntament amb Sabino Arana i el poeta Resurrección María de Azkue, i la plaça recaigué en aquest últim.
Va polemitzar amb Arana, que tot just iniciava la seva activitat nacionalista, que considerava a Unamuno com a basc però espanyolista, a causa del fet que Unamuno, tot i que havia escrit algunes obres en èuscar, considerava aquesta llengua com a pròxima a desaparèixer i el bilingüisme com aimpossible. [1]
El 1889 preparà unes altres oposicions i viatjà a Suïssa, Itàlia i França, on se celebrava l'Exposició Universal i s'inaugurava la torre Eiffel.
El 31 de gener de 1891 es casà amb Concha Lizárraga, noia de la qual estava enamorat des de la seva infància.
Catedràtic de Grec
Passà els mesos hivernals dedicat a la preparació de les oposicions per una càtedra de grec a la Universitatde Salamanca que va obtenir. Fou aleshores quan va establir amistat amb Ángel Ganivet fins al suïcidi d'aquest el 1898. El 1901 va ser nomenat rector de la Universitat de Salamanca.
El 1894 ingressa a l'Agrupació Socialista de Bilbao i col·labora en el setmanari "Lucha de clases" d'aquesta ciutat, fins que abadona el partit socialista el 1897 i entra en un període de gran depressió personal.
Al'any 1905 va fer una conferència en contra de la Llei de Jurisdiccions, al Teatre de la Zarzuela.
El 1914 el ministre d'Instrucció Pública el destitueix del rectorat per raons polítiques, i Unamuno es converteix en màrtir de l'oposició liberal. El 1920 és elegit pels seus companys com a degà de la Facultat de Filosofia i Lletres. És condemnat a setze anys de presó per injúries a Alfons XIII, peròla sentència no arriba a acomplir-se. El 1921 és nomenat vicerector.
L'exili durant la Dictadura de Primo de Rivera
Els seus constants atacs al rei i al dictador Primo de Rivera fan que aquest el destitueixi de nou i el desterri a Fuerteventura el febrer de 1924. El juny del mateix any és indultat, però ell es desterra voluntàriament a França; primer a París i després a Hendaia, al País Bascfrancès, fins el 1930, any en què retorna a Salamanca després de la caiguda del règim de Primo de Rivera.
Unamuno durant la República
miguel de Unamuno durant una conferència sobre Catalunya el 1932
Miguel de Unamuno es va presentar com a candidat a regidor per la coalició republicano-socialista durant les eleccions del 2 d'abril de 1931, i va ser elegit. Unamuno proclamà el 14 d'abril laRepública a Salamanca. La República el tornà a col·locar a la seva plaça de rector a Salamanca. Es presenta a les eleccions a les Corts i és elegit diputat com a independent per la candidatura republicano-socialista a Salamanca. Tot i així, l'escriptor es desencantà i no es tornà a presentar a la reelecció el 1933. El 1934 es jubila i és nomenat rector vitalici, i la Universitat de Salamanca crea una...