miquel marti i pol , l'elionor

“L’Elionor” de Miquel Martí i Pol
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden 
5enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l’Elionor, tan tendra,
10i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen enl'opaca
grisor de les finestres,
15i al cap de poc l'Elionor no hauria 
pas sabut dir d'on li venien 
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
20Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 
predicció de les dones,
25va créixer, es va casar i vatenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
30Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
“L’Elionor” va formar part d’un recull de poemes, escrit l’any 1958-1959, anomenat La Fàbrica, que seguint l’àmbit literari amb el que escrivia Martí i Pol, seguia un gènere realista, durant els anysseixanta no va perdre la seva realitat, el poble i la fàbrica. Aquest gènere, pertany a l’època dels 60 i coincideix amb el moviment literari del moment, el realisme històric, que aproximadament el 1959 i el 1968, va crear una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya. Martí i Pol, pertany a la reaparició del realisme en l’àmbit de la poesia.1
El poema només conté unaestrofa, però no s’ha de confondre amb una narració. Es tracta d’un poema de versos lliures, per tant irregulars i sense rima, amb una constant d’hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun puntual alexandrí (v.22) i enneasíl·lab (v.28).
Es basa en l’època industrial, seguint les pautes del realisme, i sobre el dia a dia d’una vida rutinària obrera. Un espai “poc poètic” i poc pintatpels poetes fins aleshores és el marc de la noia Fa la comparació amb l’Elionor com a representant de la classe obrera i l’estil de vida hereditari que defensa aquesta rutina. Aquest aspecte es pot veure reflectit en un paral·lelisme entre el principi i el final del poema, com una repetició sense fi:
“Duia trenes encara
i deia: i .” vv. 6-7.
“Encara duia trenes
i deia: i .” vv. 30-31.
Martíi Pol utilitza una metonímia durant el poema, parla només de l’Elionor, però a la vegada es refereix a totes les noies i dones de la classe obrera de l’època. Igual que l’Elionor, les dones tenien pena, ja que no podien revelar-se contra la societat, ja que era l’únic estil de vida possible. El poema es divideix en 3 parts diferents, la primera quan entra a treballar a la fàbrica (vv. 1-11), lasegona la tristor i la possible decisió (vv. 12-22) i la tercera la resolució del problema (vv. 23-31).

Al vers cinc, podem trobar-hi una metàfora quan diu que les coses queden enregistrades en la sang i està clar que això no pot ser cert. El que en veritat vol dir, és una metonímia entre la vida de la mare i la seva filla, és a dir, que les vides de las dones en general son paral·leles, amb lamateixa finalitat, seguint les mateixes pautes:
“Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.” vv. 4-5.

Seguidament en els versos sis i set, trobem el que ja he comentat abans, un paral·lelisme que representa una vida rutinària per a totes les dones a l’època industrial. A la vegada en el vers sis hi ha una metàfora que es refereix a l’edat de l’Elionor ja que quan diu que encaraduia trenes, directament es relaciona amb la infància, aquest fragment conté un hipèrbaton ja que hi ha una alteració de l’ordre de les paraules sense variar el significat:
“Duia trenes encara.” v. 6

Des dels versos dotze al dinou, correspon a aquest moment que la noia que ja s’ha fet gran, comença a sentir aquest sentiment de repetició, solitud, deshumanització, ja que el temps mata...