mite de la caverna

TEXT DE PLATÓ
El mite de la caverna

Mira, després d´això" -vaig dir-li- "compara la nostra naturalesa, pel que fa a l´educació o a la manca d´ella, amb el cas següent. Contempla uns homes en unhabitacle sota terra, com en una caverna, que té un accés obert a contrallum al llarg de tota la cova. I al seu dedins aquells homes hi viuen, des d´infants, encadenats de cames i de braços, de maneraque romanen en el mateix lloc i només veuen el que tenen davant, perquè la cadena no els permet de girar el cap. Tanmateix tenen la llum d´un foc que crema darrera d´ells, a certa distància i des dedalt. Entre el foc i els empresonats s´enfila un camí, i paral·lel a ell, imagina-t´hi bastida arran una paret com els barandats que els prestidigitadors posen davant del públic quan exhibeixen elsseus jocs de mans".
"Tot m´ho imagino així" -va dir.
"Doncs ara afigura´t uns homes que per darrera la paret porten atuells de tota mena i que depassen el mur, i imatges i representacions d´animals,unes de ferro i altres de fusta, i tota llei d´objectes: com és natural, dels qui porten tot això, uns callaran i els altres aniran parlant".
"Esmentes una imatge ben estranya" -va dir- "i unsempresonats no gens corrents".
"Si són com nosaltres!" -jo vaig fer-li- "Perquè, ans que res, creus que, de si mateixos i d´ells entre ells aquests homes han vist res que no siguin les ombres que el focprojecta a la paret de la cova que ells tenen al davant?"
"Com haurien vist res més, forçats com estan a tenir el cap immòbil de per vida?"
"I què dels objectes transportats No hi hauran vist elmateix?" "Sí. Què sinó?"
"Doncs si tinguessin la capacitat de dialogar entre ells no penses que es creurien anomenar els objectes reals en si mateixos quan anomenen les ombres que veuen?""Indubtablement".
"I què, si la presó tingués un ressó que vingués de dalt, et creus que si algun dels qui passen parlava, ells no es pensarien que el qui parla és l´ombra que els transcorre pel davant?"...