Naaaam

TEMA 7. La macroeconomia

Si la macroeconomia estudia les decisions de les empreses, les famílies i el sector públic, la macroeconomia s’encarrega de l’estudi de l’economia en el seu conjunt. Per això, utilitza uns agregats econòmics o macromagnituds que són mesures amb les que el govern pot analitzar la marxa de l’economia. D’aquesta manera es pot portar a terme la política macroeconòmica, queés un conjunt de mesures amb les quals l’Estat intervé en l’economia per corregir les seves fallades.

Objectius de la macroeconomia:

-Afavorir el creixement econòmic. Les administracions per veure si el creixement econòmic és l’adequat utilitza el Producte Interior Brut (PIB), que definim més endavant.
-L’ocupació interessa al govern l’altra cara de l’ocupació que és la desocupació.Aquesta dada l’obtindrà amb la taxa de desocupació que, com ja sabeu, és la població desocupada dividir per la població activa i multiplicat per cent per obtenir el percentatge.
-L’estabilitat de preus. El Banc Central Europeu estableix en el 2% la inflació que com a màxim ha d’haver en la zona euro. Per tant, han d’intentar complir amb aquesta dada i fer polítiques econòmiques que la facilitin. Permesurar la inflació s’utilitza l’IPC (Índex de Preus al Consum) i l’índex del deflactor del PIB.
- Altres objectius de la macroeconomia són el dèficit exterior, és a dir la balança comercial (exportacions menys importacions) i el tipus de canvi, aquest últim des de que Espanya està dins la zona euro correspon BCE el seu control.

Instruments de la política macroeconòmica
Són unes eines queutilitza el govern per complir amb els objectius macroeconòmics que s’ha marcat. Es poden agrupar en dos grups:
* POLÍTICA MONETÀRIA Són mesures que aplica el govern per controlar els diners i els crèdits que hi ha en l’economia. Això ho fa actualment el BCE.
* POLÍTICA FISCAL Els governs decideixen la quantitat de despesa que faran en cada pressupost. Així doncs, són decisions sobre ladespesa que es fa en una economia (obres públiques, transferències, educació, etc.), és a dir, decideixen sobre el nivell de dèficit públic que ha d’haver. Les exigències del pacte d’estabilitat de la UE són que el dèficit públic dels països membres no passi del 3% del PIB i el deute acumulat no passi del 60% del PIB.

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)
La comptabilitat nacional mesura les transaccionseconòmiques d’un país mitjançant l’agregat econòmic més important que és el (PIB).
PIB El PIB es pot definir com el valor monetari de tots els bens i serveis finals que es produeixen per al mercat durant un període de temps determinat dins les fronteres d’un país.

VALOR MONETARI Degut a que no es poden sumar quantitats físiques, com per exemple peres i pomes. Per tant, hem de considerar elvalor monetari dels bens i serveis que el calcularem a preus de venda.

BENS I SERVEIS FINALS Es tenen en compte només els productes destinats al usuari final. Per tant, no se comptabilitzen els bens intermedis, que són aquells que encara han d’experimentar noves transformacions, si no hi ha productes que els comptabilitzarien dues vegades. Una altra manera seria sumant només el valor afegit encada etapa de la producció. Entenem per valor afegit la diferència entre el preu del producte final i les matèries necessàries per produir-lo.
EMPRESES(Etapes de producció) | COST DELS FACTORS(Bens intermedis) | PREU DE VENDA(Euros) | VALOR AFEGIT(Euros) |
Etapa de producció agrícola | 0 | 5€ | 5€- 0€= 5€ |
El molí (moldre el blat) | 5 | 15€ | 15€- 5€= 10€ |
La fornera | 15 | 25€ | 25€- 15€=10€ |
Distribuidora | 25 | 36€ | 36€- 25€= 11€ |

PRODUÏTS Són els bens i serveis produïts en l’any que s’està calculant el PIB. Per tant, no es tindran en compte els bens usats, es a dir, de segona ma perquè es possible que no s’hagin produït en els mateix anys. Tampoc es tindran en compte els actius financers: accions, bons, obligacions, etc.
* Produïts per al mercat Només es...