no sé yo solo quiero leer un resumen

Baz Luhrmann va dirigir una nova adaptació d’aquest clàssic Americà, que es va estrenar al 2013. Principalment, el que em va fer pagar els 9 euros del cine va ser el director. Luhrmannes, també, director d’una de les meves pel·lícules preferides: Moulin Rouge. La seva forma de jugar amb les llums i els colors es visualment molt atractiva.
Vaig sortir del cineimpactada. Tenia les expectatives molt altes i les va complir.
Les actuacions per part de tot el repart són impecables. Et fan conèixer a fons els personatges i sentir-te part de la història. Laforma en la que està narrada també em va agradar molt. A la pel·lícula, Nick Carrraway es ingressat a un psiquiàtric per depressió, insomni, ansietat i alcoholisme. El seu metge insisteixen que escrigui en un diari, ja que li podria ser molt positiu. Decideix explicar la história de Gatsby i així es com comença la pel·lícula, tot narrat des de la perspectiva de Carraway.La cinematografia, com m’ho esperava, es boníssima. Els colors i les llums tenen molta importància en aquest film.
El que més em va cridar l’atenció, però, va ser la banda sonora.Luhrrman posa escenes de la vida Nova York dels anys vint amb música actual de fons, el que en un principi podria resultar estrany o fora de lloc però encaixa sorprenentment bé. Una de lesmeves cançons preferides que apareix en aquesta pel·lícula es Young and Beautiful, de Lana del Rey. Aquesta cançó te tres versions diferents. Una, la normal diguem, sona com a fons en certesescenes. La segona es una versió amb estil jazz, més lenta, que canta una noia prop de la piscina de Gatsby, quan la gent ja s’ha anat i tot té aquell aire de calma i melancolia que hi hadesprés de una festa.
En resum, es una molt bona pel·lícula amb actuacions excel·lents, una cinematografia impressionant i una banda sonora. Una adaptació bona i fidel al llibre.