nunun

Historia i definició
http://www.xtec.cat/centres/a8044821/drogues/doping.htm
El dopatge, és l'administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l'organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal rendiment d'aquestes persones.Sempre han existit tècniques o substàncies utilitzades pels esportistes per tal d'augmentar la seva força, i resistència i millorar d'una manera artificial les seves actuacions, però el doping, de la manera que nosaltres l'entenem va aparèixer al segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants i l'esport estransformà en el que coneixem avui.
Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroïna i la morfina. L'heroïna era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l'Arthur Lindon, un corredor ciclista galés que va morir uns mesos després de la carrera Bordeus - París al1896, convertint-se en la primera víctima mortal del doping.
A principis del segle XX les coses es van començar a descontrolar amb l'aparició de l'estricnina, l'efedrina i els esteroides.
L'equip tècnic de Thomas Hicks, un corredor que va guanyar la marató de 1904 en els Jocs Olímpics que es van dur a terme a Londres li van administrar la primera de les anteriors substàncies combinada amb alcohol icocaïna per portar-lo a la victòria.
L'efedrina va ser la precursora de les amfetamines. Desenvolupades a principis de 1930, les amfetamines es van començar a utilitzar als Jocs Olímpics de Berlín al 1936. Van ser molt consumides en el camp de batalla durant la Segona Guerra Mundial i es van fer molt populars en els anys següents degut que es podien comprar lliurement. Uns anys més tard lesamfetamines es van veure clarament implicades almenys en la mort de tres esportistes, dues de les víctimes van ser ciclistes: el danès Knut Enemark Jensen, que va morir durant la carrera de 100 m contra rellotge dels Jocs Olímpics de Roma al 1960 i l'anglès Tom Simpson que va morir al tour de França del 1967 . L'altra víctima, un jugador de futbol francès, en Jean-Louis Quadri que va morir al 1968.
Elpunt de partida del doping hormonal cal buscar-lo en els treballs del psicòleg francès Eduard Brown-Séquard al 1889 i en els d'Ernest Laqueur, qui, al 1935 va aconseguir aïllar l'hormona masculina, testosterona. A partir del 1950 les hormones van començar a ser utilitzades en l'esport, sent l'aixecament de pes i l'atletisme els primers esports en fer-ho. L'ús d'aquestes substàncies es va estendreràpidament. El tenista espanyol Andrés Gimeno va reconèixer haver-les consumit al 1959 i al 1970 es va descobrir que les hormones eren rera de l'èxit esportiu d'Alemanya de l'Est. Uns anys més tard al 1988, el canadenc Ben Johnson va ser desqualificat dels Jocs Olímpics perquè també n'havia consumit.
Un dels majors escàndols dins de la història del doping el va protagonitzar l'equip FESTINA queparticipava al Tour de França del 1997. Dins d'un dels cotxes de suport a l'equip es van trobar hormones del creixement, EPO, testosterona, corticosteroides i amfetamines. El cap de l'equip i el metge van ser detinguts.
Aquest fet i les posteriors investigacions va servir per destapar el problema: el consum de substàncies dopants era habitual dins del món del ciclisme.
Durant aquests últims anysel doping ha donat un gir perillós. Hi ha moltes més substàncies i sistemes per utilitzar i aquestes representen un greu perill per la salut dels atletes, degut a la capacitat que tenen d'afectar a més d'una funció corporal a la vegada i reprogramar les activitats del cos.


Esportistes penalitzats per dopatge
Atletisme
Anton Galkin (corredor), Stanozolol
Ben Johnson (velocista),...