objectivitat i subjectivitat basica

Qualsevol ciència cerca el coneixement i el coneixement és un procés que consisteix en que algú, al qui diem subjecte tracta de saber què és exactament una cosa qualsevol a la que anomenam objecte.En un procés de coneixement sempre intervenen aquests dos elements: el subjecte que vol conèixer i actua intel·lectualment de forma activa sobre una realitat passiva a la que deim "objecte". Unexemple: quan un zoòleg vol investigar i saber coses sobre els pingüins, el zoòleg és el subjecte, mentre que els pingüins són l'objecte del coneixement.

En qualsevol ciència es considera que peraconseguir apropar-se a un coneixement vertader d'allò que s'estudia, s'ha de tractar de que el coneixement sigui el més objectiu possible. Dit d'una altra manera: els desitjos, esquemes mentals, formes depensament i qualsevol altre aspecte del subjecte no han de mesclar-se amb la informació pura que ens dona l'objecte que tenim al davant. El zoòleg de l'exemple anterior que investiga els pingüins had'obtenir la mateixa informació tant si li agraden molt els animals com si no.

Un coneixement serà tant més objectiu quanta menys intervenció personal del subjecte hi hagi. La ciència cerca, en lamesura que pot, coneixement objectiu. Les ciències de la naturalesa ho tenen més fàcil que les ciències socials, tot i que l'objectivitat absoluta és impossible, (sempre la mirada del científicdetermina en certa manera el resultat de la investigació). Les ciències socials, en les que el factor humà és ineludible, són més subjectives i utilitzen més la interpretació de les dades, però tracten deser objectives en el tractament de la informació, els mètodes d'investigació, etc...

En definitiva, hi ha ciències empíriques, com les naturals, que són clarament objectives. I hi ha ciències comles humanes, (les ciències socials, la història), que inevitablement són més subjectives. Per això, distingim entre el coneixement subjectiu i el coneixement objectiu. El coneixement objectiu és...