Obra D Ausi S March

L'obra d'Ausiàs March està constituïda per 128 poemes, d'extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos. Encara que no disposem de dades segures que ens permeten establir la cronologia exacta d'aquestes composicions, a partir dels escassos indicis que contenen —al·lusions a personatges, situacions o fets, fonamentalment— cap deduir que l'activitat literària del poeta es vaINICIAR a partir de 1425, després d'haver abandonat l'activitat militar, i es va prolongar, potser sense solució de continuïtat, fins a la seua mort.

El poemari de March ens ha arribat a través de tretze manuscrits dels segles XV i XVI i de cinc edicions antigues (València 1539, Barcelona 1543, Barcelona 1545, Valladolid 1555 i Barcelona 1560). Els dos manuscrits més antics que recullenmonogràficament les poesies d'Ausiàs, el de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca i el de la Hispanic Society of America de Nova York, són tan sols vint o trenta anys posteriors a la DATA de la mort del poeta, per la qual cosa A. Pagés, el primer autor d'una edició crítica (Barcelona 1912-1914) de l'obra del poeta, els va prendre COM a base fonamental —però no exclusiva— del seu treball i,especialment, de la fixació de l'orde numèric dels poemes, que és el que encara es respecta a hores d'ara. No obstant, cap la possibilitat que els compiladors d'aquests vells manuscrits, seguint una pràctica habitual en els segles XV i XVI, hi introduiren algunes modificacions en l'orde dels poemes del cançoner original de l'autor per a fer-lo compatible amb el model del prestigiós Canzionere de Petrarca, quecomença amb un proemi, segueix amb la poetització d'una bella —a l'hora que dolorosa— passió d'amor, ens enfronta a la mort de l'estimada i conclou amb una pregària de penediment, tal com s'esdevé en el corpus poètic ausiasmarquià en la FORMA que hui el coneixem.

La cronologia particular de les poesies d'Ausiàs s'ha abordat des d'una doble perspectiva: la seqüencial i la dels cicles poètics.Segons la primera, l'orde en què apareixen els poemes en els testimonis més antics, acceptat gairebé unànimement des de l'edició crítica de Pagés (1912-1914), respon, substancialment, a la cronologia real de redacció del poemari, el qual es podria equiparar a un «cançoner d'autor», és a dir, a una obra perfectament estructurada des de l'origen pel poeta. D'acord amb aquest criteri, el corpus esdivideix en dues parts —la frontera se situaria ENTRE els poemes 97 i 98, cadascuna de les quals consta a la vegada de sis seqüències. A la primera PART corresponen els poemes més breus i de caràcter amorós, escrits en l'època de joventut, mentre que a la segona pertanyen els més extensos i de reflexió moral, ja escrits en la vellesa.

Al seu torn, segons la segona perspectiva, el poemari, des delprincipi, s'hauria estructurat, majoritàriament, en cicles temàtics, tal com suggereix la primera edició de Baltasar de Romaní (1539): cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual. Els primers giren al voltant d'experiències amoroses exaltades, insatisfactòries i desafortunades, i la major part es poden agrupar en subcicles determinats per una marca idèntica d'invocació a l'estimada o al'amor, el senyal present en l'última estrofa i heretat de la tradició trobadoresca: «Llir entre cards» (19 poemes), «Plena de seny» (35 poemes), «O folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon darrer bé» (2 poemes). Una lectura dels cants d'amor en clau biogràfica real ens portaria a pensar en diverses amades del poeta com a destinatàries d'aquests -en el poema 23 s'esmenta una damaamb el nom de Teresa, que investigacions recents han identificat amb el personatge històric de Teresa d'Íxer-. Tanmateix, el més probable és que l'autor, sota la influència de models de filiació trobadoresca, haguera pretés elaborar una pseudoautobiografia sentimental purament literària —per bé que imbricada amb ressons de la seua experiència afectiva real—, a través de la qual es poetitza el...