Ollryterwwewsewqretrrt5Y7U7Utryr5Eet4Ereuy6Uy

El port de Naxos estava ple quan vam arribar. Theseus ens va dir:
"Me'n vaig amb els meus amics a comprar una espelma blanca nova per al vaixell. Per què no fas dues volta per la ciutat? Ens trobarem de nou aquí al migdia. Llavors potser puguis explicar el seu misteri, Ariadna. Jo no vaig a sortir d'aquí fins que sàpiga que estàs fora de perill. "
Vaig estar d'acord. Jo volia una escapadaràpida. Vaig caminar pels carrers ocupats amb Phedra darrere meu.
"Espera’m!" -va cridar ella. "Cap a on anem?"
"Hem de trobar el temple de Dionís," li vaig dir. Jo sabia que aquest era el millor lloc per buscar Enarus. El seu pare tenia molts amics que eren sacerdots de Dionís en altres illes.
"Per què?" va cridar Phedra, mentre empenyia a través de la multitud.
Vaig dir-li.
"Estic buscantEnarus", vaig cridar de tornada. "Afanya't, Pherda".
"Enarus?" -va respondre ella. "Està aquí?"
"Això espero", li vaig dir. "Em va enviar un missatge de Naxos i em va demanar que vingués aquí".
Phedra va posar la seva mà al braç.
"Tu l'estimes, no?" -li va preguntar.
"Sempre l’ he estimat", li vaig dir. "Però jo no sabia quant fins que el pare el va enviar. No podia quedar-me a Creta després queell es va anar."
Phedra va assentir amb el cap com una petita dama, vell.
"Jo sé el que vols dir", va dir, "perquè m'encanta Teseu."
"Oh, anem Phedra", li vaig dir. "Ets massa jove per entendre sobre l'amor entre un home i una dona."
"Sé que sóc jove", va dir ella, "però l'estimo."
"Bé", vaig dir, "no tinc temps per parlar-ne ara. Anem a buscar Enarus".
"Està bé," va dir ella, feliç de nou.Quan vam arribar al temple, vaig mirar al meu voltant. Hi havia uns pocs sacerdots, però no vaig poder veure Enarus. Llavors vaig veure un petit jardí al costat del temple. Algú estava assegut allà sol, sota un taronger.
"Phedra, ell és aquí", li vaig dir. Jo estava tan contenta que em vaig quedar i el vaig mirar. Però Phedra va córrer cap a ell.
"Enarus, som aquí!-Va cridar.
Es va donar lavolta va veure a mi. La seva sobtada somriure era com el sol del matí. Vaig córrer als seus braços.
"Ariadna, com has allunyat tan ràpidament? Què hi ha de Minos? Estàs bé?" -li va preguntar.
"Estem bé", li vaig dir. "Algú ens va portar aquí"
"És tan meravellós veure't - i vostè també, Phedra", va dir rient, mentre començava a estirar la seva mà.
"Hi ha tantes coses a dir", li vaig dir. "Hi haalgun lloc on puguem anar a parlar?"
Enarus va assentir. "Em quedo amb un vells sacerdots que viu a prop d'aquí", va dir. "Anirem a parlar a casa."
Poc temps després, ell sabia tot. Va escoltar en silenci quan li vaig parlar del nostre escapament.
"Així que el palau es va cremar". va dir. "Què hi ha dels teus pares, el meu pare, Dèdal i Ícar?
"No ho sé", li vaig dir. "No obstant això, elterratrèmol i el foc vol dir que ningú va seguir el nostre vaixell."
"Però vindran per tu", va dir Enarus, "algun dia".
"Millor no parlar-ne ara", va dir Phedra. "Germana, Teseu ens espera al port."
Vaig veure que Phedra tenia raó. Ja era hora de marxar.
"M'agradaria reunir-se amb ell, també", va dir Enarus. "Anirem a buscar ara?"
"Sí, anem, afanya't! Va dir Phedra. Ella va córrer turó avall cap alport. Enarus i jo la vaig seguir, agafats de la mà. Els carrers encara estaven ocupats, així que vam arribar al port una mica tard. Teseu va anar a buscar-nos amb enuig.
Phedra va córrer cap a ell.
"Aquí estem!" va dir alegrement. Teseu va mirar per sobre del seu cap i em va veure amb Enarus. El seu rostre va canviar. Tot d'una semblava més trist que enutjat.
Enarus es va dirigir directamentcap a ell i es va inclinar cortesament.
"El príncep Teseu," va dir. "Estic molt feliç de conèixer. Em dic Enarus i he conegut Ariadna i Phedra durant molts anys. Vull donar-li les gràcies per haver-los portat a mi."
Va somriure a Teseu.
"Ariadne significa el món per a mi i sempre ho ha fet.
Jo cuidaré d'ella i Phedra partir d'ara. "
"Així que aquest és el seu misteri, princesa", va dir...