Oxigenoterapia

Que és la oxigenoterapia?
És el conjunt d’activitats que permeten introduir oxigen al pacient com a tractament transitori d’una patologia, generalment respiratòria.
Aquest tractament pot seradministrat en algunes malalties com les pulmonars, fractures de costelles, després d’una lesió diafragmàtica, etc.

Sistemes de administració d’oxigen:

Els hospitals generalment compten amb uncentral o tanc d’oxigen.
D’aquesta central surten unes canonades que es distribueixen per les diferents habitacions de l’hospital, i en aquestes ultimes es troben situades en la capçalera del llit.
Enels centres que no disposen de centrals, utilitzen bombones d’oxigen encara que actualment en domicili el sistema més adequat és el concentrador d’oxigen ambiental.
Per administrar l’oxigen des de lacentral o les bombones al pacient són necessaris altres dispositius:

•Manòmetre: És el dispositiu que mesura la pressió de l’oxigen (en kg/cm2) quan s’administra des d’una bombona. Si es realitzades d’una central d’oxigen el manòmetre no és necessari.

•Humidificador: És un recipient que conté aigua per el que té que passar l’oxigen, d’aquesta manera d’humidex i no irrita les mucoses.•Caudalimetre: És el component que permet la sortida i el ús de l’oxigen. Està graduat en Litres/minut.

Dispositiusd’administració:

L’oxigen ha de ser administrat humitejat per no irritar les mucoses. Exceptuant el cap de la seva administració a través d’un tub endotraqueal, no cal escalfar-ho. Les fonts més habitualsd’oxigen són les bales d’oxigen pressuritzat o l’oxigen canalitzat hospitalari.

En tots dos casos, mitjançant un caudalimetre s’administra el flux necessari d’oxigen, que el seu màxim habitual és de 15litres per minut. Existeixen diferents tècniques i equips per administrar oxigen, els podem diferenciar en dos grans grups:

• SISTEMA DE FLUX BAIX:

Mascareta simple d'oxigen:

Són...