Pac1instrucci

 PAC1 PSICOLOGIA DE LA INSTRUCCIÓ
1.a. Escollir una de les teories que nodreixen la concepció constructivista de l’ensenyament i de l’aprenentatge escolar. Situats en el marc seleccionat, en quin elements ens fixarem per tal de cercar l’origen de les dificultats d’aquests alumnes. Justificar-ho.
L’activitat ens demana identificar els elements en relació als quals obtenir informació,pertinents des de la teoria seleccionada. Hem de cercar l’origen de les dificultats i per veure on centrarem l’atenció, ja que el que no es pot , és interpretar la situació, és a dir senyalar la causa de les dificultats dels alumnes i donar orientacions al professor per millorar la seva intervenció, ja que no tenim prou informació. D'entre les teories que nodreixen la concepció constructivista del’ensenyament i de l’aprenentatge escolar, centrarem la nostra proposta en la teoria Sociocultural de l’aprenentatge i de la instrucció de Vigotski .

La teoria de sociocultural fa referència a l’educació escolar com una pràctica social complexa. El medi social comporta tota una sèrie de signes i sistemes de signes necessaris per a formar els processos psicològics superiors. La participació delnen en situacions d’interacció i activitat conjunta amb d’altres persones més competents en l’ús d’aquests signes, permetrà que aquest accedeixi progressivament a un ús més competent, i en situacions socials cada cop més diverses. L’escola com a realitat social complexa, manté tot un codi de signes que l’alumne, mitjançant d’interacció amb el professor (més competent en el seu ús) anirà incorporanten el seu bagatge, i anirà desplegant en situacions d’activitat social dins i fora del context escolar.

Aprendre consisteix en construir significats nous en relació als continguts escolars i donar-los sentit. Els alumnes realitzen aquesta tasca perquè codifiquen simbòlicament els coneixements que extreuen de la participació en les experiències educatives i els organitzen en esquemes que elsserviran per recordar el que aprenen i fer-ho servir de base per a nous coneixements. Cada alumne, evidentment, farà el seu propi procés de construcció de significats sobre els continguts escolars a partir d’activitats que són majoritàriament constituïdes prèviament, ja que són una selecció de coneixements històricament construïts i culturalment organitzats en funció dels sabers pràctics, ètics,estètics, socials i polítics de la societat en la que estan immersos. Així, la construcció de significats i l’atribució de sentit als continguts escolars és individual però l’alumne la realitza conjuntament amb els altres, amb la col·laboració de professors i companys i, molt freqüentment, gràcies als altres.

Existeix una relació bidireccional entre desenvolupament i aprenentatge que queda reflectidaen el concepte ZDP (zona de desenvolupament pròxim) ja que es defineix com la diferència que hi ha entre allò que la persona pot fer amb ajuda dels altres i el que pot fer tota sola.

Per tant és aquí on cal centrar l'atenció:
en com la mestra construeix les zones de desenvolupament pròxim , durant la interacció amb els seus alumnes ja que, com indica la teoria escollida, segons com es duu aterme aquesta interacció és pot determinar, i molt, l’aprenentatge.
en el llenguatge que utilitzen els participants per construir els nous significats.
en la importància del context socio-cultural de les tasques que es proposen als alumnes

Amb tot, aquesta elecció es pot justificar en el fet que des d'aquesta perspectiva l’educació es considerada com una pràctica social i socialitzadora que s'had’interpretar enmarcada en la interacció entre tots els agents educadors i en l’espai en què s’ha de plantejar l’ensenyament, que va dirigit a ajudar els alumnes a construir significats i dotar de sentit els continguts treballats a les classes.

1.b. Si adopteu com a marc de referència la concepció constructivista de l’ensenyament i de l’aprenentatge escolar, hi hauria diferències en relació a...