Pas d'armes i ordre de la garrotera

Pas d’armes
El pas d'armes era una manifestació molt vistosa de la cavalleria que consistia bàsicament en el següent: un cavaller anomenat el "mantenidor" del pas, se situava en un lloc estratègic que havia de ser molt concorregut, com ara un camí, o un pont. Una vegada plantat o situat allà, ben armat, prohibia el pas a tots els cavallers que s'hi presentaven, anomenats "aventurers". Abans decomençar, el mantenidor del pas s'havia assegurat de difondre'l per tot arreu, de manera que la propaganda hi atrauria molts cavallers que desitjaven viure aventures i guanyar fama. El mantenidor del pas acostumava a durar força dies o fins i tot mesos, durant els quals s'havien de trencar un nombre determinat de llances o de disputar unes quantes batalles.
Uns dels passos d'armes més famosos delsegle XV són el Passo Honroso de Suero de Quiñones, el Pas de la Fontaine des Pleurs o el Pas du Pin auxPommes d'Or, celebrat a Barcelona.

Ordre de la garrotera
L'orde de la Garrotera (o de la Garter) és d'origen anglès. Els reis anglesos concedien l'orde a cavallers estrangers de gran prestigi, com el rei Alfons el Magnànim, a qui va ser concedit l'orde el 1450, la qual cosa vinculava laCorona d'Aragó a l'orde anglès.
Un primer exemple mes resumit i segons mes extens.










Episodi del Tirant lo Blanc on s'explica la constitució de l'orde:
Diafebus encara va explicar a l'ermità com el rei d'Anglaterra havia instituït un orde de cavalleria, l'orde de la Garrotera (de la lligacama), l'origen, els capítols i les cerimònies del qual li relata tot seguit.L'ORDE DE LA GARROTERA
-Ja havia passat l'any i el dia, i les festes havien acabat amb solemnitat, quan la majestat del senyor rei féu pregar tots els estaments que es volguessin esperar alguns dies, per tal com la seva majestat volia fer pública una fraternitat, la qual havia instituït de nou, de vint-i-sis cavallers, cap dels quals no era blasmable. I tots de bon grat estigueren contentsd'esperar-se. I la causa i l'inici d'aquesta fraternitat, de veritat, senyor, fou aquesta, segons que jo i aquests cavallers que ací són sentírem explicar per boca del mateix senyor rei, quan, un dia de diversió que es feien moltes danses, el rei, havent dansat, restà en un extrem de la sala per reposar, mentre la reina era a l'altre extrem amb les seves donzelles i mentre els cavallers dansaven amb lesdames. Una donzella, dansant amb un cavaller, arribà per casualitat fins en aquella part on era el rei i, per la forma en què la donzella voltà, li caigué la lligacama de la mitja, que era de cimolsa, i a parer de tothom devia ésser la de la cama esquerra. Els cavallers que eren prop del rei, veieren la lligacama que li havia caigut a terra. Aquesta donzella s'anomenava Madresilva. I no penseu,senyor, que aquesta fos més bella que cap altra, ni que res del que mostrava fos gentil: mostra una certa ostentació, és força desimbolta en ballar i en parlar, canta raonablement, però, senyor, se'n poden trobar tres-centes, de més belles i de més agraciades que aquesta. Però el desig i la voluntat dels homes es reparteix de moltes maneres. Un d'aquells cavallers que eren prop del rei li digué:-Madresilva, les armes de la vostra cama haveu perdut. Em sembla que heu tingut un mal patge, que no us les ha sabudes lligar.
Ella, una mica vergonyosa, deixà de dansar i se'n tornà a recollir-la, però un altre cavaller fou més ràpid que ella i prengué la lligacama. El rei, que veié la lligacama en poder del cavaller, immediatament el cridà i li digué que la hi lligués a la cama esquerra, sobre lamitja, sota el genoll.
El rei ha portat aquesta lligacama més de quatre mesos i la reina no li ha dit mai res. I com el rei més s'engalanava, de més bon grat la portava a la vista de tothom. I no hi hagué ningú durant tot aquell temps que gosés dir-li-ho, sinó un criat molt afavorit pel rei, que veié que ja durava massa. Un dia que estava sol amb ell, li digué:
-Senyor, si la majestat vostra  ...