Pells

ESTILISME Pells
1.Les pells. Són tant per dones com per homes. Encara que, al mediterrani, amb el clima càlid que tenim, no estem acostumats a vestir amb pells, i sobretot en el cas del homes. Introducció. 1.1.Us de les pells: prehistòria i heràldica (edat mitjana), que es l’estudi dels escuts. Degut a que la llana era més fàcil de treballar, va destituir bastant l'ús de les pell. 1.2.Pells endones (a partir del segle XIX): A partir d’aquesta època les dones comencen a portat pells de manera massiva, amb abrics, estoles, etc. Actualment en la nostra societat la pell està introduïda, podem trobar pantalons, camises. 1.3. Tipus de pell / jerarquia: Pell de conill popular i accessible per tothom; Marta sibil·lina dissenyadora de pells de bisó, les pells no estan a la bast de tothom degutal seu preu ja que aquests animals es troben en perill d’extinció. 1.4. procedència majoritària: Les pells de tipus naturals (Nord d'Europa (Rússia) i/o Nord Àfrica (guepard, cocodril, zebra, etc.) 1.5.La prohibició d’importació de pells: En el 1978 va entrar en vigor la llei de prohibició de comercialització de pells d'animals en perill d'extinció. En la normativa europea es prohibeix l'importació i exportació d’animals en vies d'extinció. 1.6.Pells sintètiques (molt autentiques): Aquet recurs s’utilitza cada vegada més per disminuir el maltractament i la mort d’animals. 2. Tipus de pell. 2.1. Ermini (erminio – cast.): Quan són de països de clima temperat té un color marronós, bru. En altres zones, de clima més fred, té color blanc i la cua negre. És caracteritza per ser lleuger i pocresistent, és a dir es delicat, té un preu elevat i es molt elegant. Es utilitzada per la corona Real Britànica. 2.2.Astracan (karakuly – pol.): Es una pell econòmica i elegant, no és utilitzada per la gent jove. Les seves característiques són: fa com uns rinxols, permet la tinció, varius colors, però normalment negre, molt tova, delicada, no admet maquina de cosir , s’ha de cosir a ma. S’ha quedatobsoleta i l’ha substituït el bisó.

1

ESTILISME
2.3. Castor: És de color marró daurat, de pell molt suau, espesa, tova, però de cuir resistent, es pot tenyir d’altres colors. Aquet tipus de pell està gairebé en perill d'extinció, a causa d'això el seu preu es molt elevat.

2.4.Conill: Aquesta pell és lleugera, fàcil de tractar, es pot tintar, tractaments especials (enllustrar) , etc.Permet imitar la pell d’altres animals en extinció. Fins i tot hi ha imitacions amb noms propis. Els millors són els animals de granges perquè tenen un color més uniforme. No es gaire resistent al temps i el seu preu es bastant asequible..

2.5. Xinxilla: Podríem dir que aquet animal està entre la rata i el conill. El seu Color original és el blau – grisos. En els Anys '20 gairebé s’havia extingit jaque era una pell molt de moda de l’època. Els EEUU han aconseguit criar-la però el seu pelatge a perdut tonalitat, és una pell molt lleugera. Aguanta bé el pas del temps (uns 100 anys).

2.6. Fagina (gardunya – cast.): Es una pell de Color entre gris i beix. Triomfa especialment a Amèrica. Preu mig. A Europa és tenyeix de bru fosc que recorda molt a la cibelina. El seu cuir és flexible illeuger. Té pels llargs. Permet fer roba elegant i és més barata que altres pells.

2

ESTILISME
2.7. Marmota: Es un animal com el gat però més gruixut. Actualment està en perill d'extinció. La seva coloració va del gris al bru. No es cara. Les seves llanes són llargues de color platejat. Amb 3-5 animals és pot fer un abric encara que és pot obtenir més econòmic si només el fem amb les potes.2.8. Cibelina: És la segona pell més valorada i cara. Molt difícil de criar. Actualment, la seva caça està prohibida. Només la produeixen en Rússia. Els colors, són molt variats, van des del blanc, fins el bru molt fosc. Casi sempre, té un reflexe o polsim platejat. El seu preu, acostuma a ser, igual al de l'or. és molt suau, sòlida, resistent i d'un color molt bonic. Es necessiten 80 animals...