pere calders

Un test caigut del cel
Ja quedaven pocs dies, en Pere portava un any sencer esperant el seu aniversari, i ara només estava a vuit dies. Era una sensació estranya, tenia el pressentiment de queaquest any, li donarien un bon regal, a diferencia dels altres. Un any, li van regalar una esponja per netejar els plats, un altre, una bossa buida. La veritat es que era una família una mica peculiar,per això aquest any es va voler anticipar per no portar-se sorpreses.
Un bon dia, tornava de la feina, cap a casa, tot era molt normal, els nens acabaven de sortir del col·legi, i estaven ansiososper poder anar al parc, les mares intentant donar-lis el berenar, fins que de sobte, va sentir com una gota d'aigua li queia pel nas. Va mirar al cel, i com una estrella fugaç, li va caure un testsobre les mans. El cor li va començar a bategar molt depresa, pensant que si hagués donat una passa més, se l'hi hauria caigut sobre el cap, la qual cosa potser hagués provocat la seva mort. Però enPere, era un home molt curiós, i va pensar que potser aquest era un regal del cel, anticipat, així que s'ho va prendre com això.
Anant cap a casa, pensava i pensava d'on podia haver caigut el test, nohavia cap balcó d'on pogués haver sortit, així que es va cansar de pensar, i va decidir anar a comprar algun detall per decorar-lo, ja que s'ho prenia com un regal, almenys que fos una mica bonic. Vapassar botiges, fins que va arribar a una que li va cridar l'atenció un llas molt gran, de color blau,el va comprar i immediatament se'l va posar al test.
De mica en mica li anava agradant més, espassava els minuts mirant-lo, com si hagués alguna cosa que tingués en comú amb aquell simple test, però no esbrinava el que. Van passar els dies, i ell no es donava comte, però cada matí, quans'aixecava el primer que feia, era regar la planta. A continuació, s'anava a dutxar ell, cada matí igual, i de mica en mica, el cos, se li anava omplen de fulles, a la mateixa vegada que li anaven...