Plaça del diamant

1. Mercè Rodoreda en un pròleg a l’obra va escriure:
“Vull tornar-hi a insistir, perquè em dolgué que algú ho negués: vull afirmar ben alt que La plaça del diamant és per damunt de tot una novel•la d’amor, per més que sense un gra de sentimentalisme” Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Justifica convenientment la teua resposta.
Des del meu punt de vista sí que crec que aquesta novel·la ésd’amor, una mica amagat i que costa de veure, i que com molt bé aclareix l’autora, Mercè Rodoreda, és un amor amb escassetat de sentimentalisme. Aquesta falta de sentiment ve donada pel fet de que és la mateixa protagonista, la Colometa, la que fa de narradora de les seves pròpies vivències. Ella explica les coses tal i com les sent, de forma real, una realitat dura que viu a vegades, per això hiha aquesta mancança d’adornaments i de dolçor que hi hauria en una obra d’amor normal.
Aquest tipus de novel·la on el protagonista és el qui explica el seu món interior en forma de monòleg, utilitzant el discurs directe i lliure, i on hi juga una part importantíssima la psicologia i la subjectivització, s’anomena novel·la psicològica. La plaça del Diamant n’és un clar exemple.
Aquest amor éspot anar observant al llarg de l’obra amb l’evolució que té ella envers les seves parelles; per tant, podem dividir l’obra en tres fases tenint en compte aquesta evolució amorosa. La primera fase la situaria al començament de la novel·la, quan la Natàlia està amb en Pere, un nuvi convencional i que la tractava bé i que ella s’hi sentia a gust. L’esperava fora de la pastisseria, quedaven elsdiumenges... un nuvi d’allò més normal. La segona fase té inici la vesprada que van a ballar ella i la seva amiga Julieta a La plaça del Diamant; allí coneix a en Quimet, que la fa ballar i rodar, i la captiva des de primer moment fins al punt de canviar-li el nom per Colometa, la seva Colometa, fet que dóna a entendre que se n’apropia d’ella. La Natàlia-Colometa se n’enamora de seguida per la sevaseguretat, la seva masculinitat... Però aquesta fase tal com té un inici té un final, el desenamorament, que el viuen dia a dia, i on ella observa que en Quimet passa de tot (quan estan arreglant la casa i ell sen va), que la té sotmesa al que ell vol fer (quan li diu que si es casa amb ell li haurà d’agradar tot lo que li agrada a ell), que no aprova les seves coses (quan compra xocolata i ell li fallançar) i quan no té en compte els seus interessos (la Colometa no vol el colomar i tot i això no el treu). I per últim, la tercera fase, que la viu amb l’Antoni, qui li proporciona un amor de necessitat al principi, dolç, estable, assossegat, i que al final de l’obra esteve un amor ple, quan li diu “El meu esgarradet”.
Com a conclusió, reafirmar que estic d’acord amb les paraules de l’autora.2. Analitzant el final de l’obra, penses que es tracta d’una obra optimista o pessimista? Justifica convenientment la teua resposta.
Analitzant el final de l’obra considero que aquesta és optimista, però també he de dir que al llarg de la història hi ha moments on el pessimisme està tan present que no em podia arribar a imaginar que l’obra acabaria així.
La protagonista passa per unessituacions límits al llarg de la seva vida. És una noia dèbil mentalment, que té molts embolics, i les circumstàncies la col·lapsen; la col·lapsa la maternitat, els coloms, la guerra, la fam...
La situació més crítica és el moment en el que ella decideix matar als seus fills i a ella mateixa ingerint àcid; tot perquè en Quimet està mort, i la situació en la que es troba el país a causa de la guerrano li ha permès trobar un lloc de treball per a poder alimentar les dos boques que té a casa. Un cop marxa de la botiga de l’adroguer amb l’àcid la història canvia totalment de sentit, aquest bon home, possiblement va tenir una intuïció, i li va oferir un treball a la Natàlia cada dia com a netejadora de casa seva.
Aquesta situació ens fa veure que sempre tots els problemes tenen solució, que...