POLITICA Guia

8. Modificacions ideològiques en la Xina postmaoista

Introducció
L’argument central del capítol de Sujian Guo és que tant les reformes econòmiques
dutes a terme després de la mort de Mao, com el pragmatisme dels líders comunistes –
envers el fort component ideològic de la política maoista-, han portat a molts analistes a
afirmar que la ideologia comunista ja no és rellevant en la etapapostmaoista. En aquest
sentit, la reforma de l’economia i l’adopció d’un sistema de mercat, ha portat
inexorablement a la desideologització de la Xina.
L’atribució a Deng Xiaoping de màximes com “致富光荣 “fer-se ric és gloriós”, o
l’arribada de noves idees com a conseqüència de la 改革开放 gaige kaifang (reforma i
obertura) xoca per a molts amb la ideologia marxista clàssica que hem vist al capítol 7.
Això portaa alguns analistes a proclamar que davant el pragmatisme dels líders xinesos,
el c omunisme com a ideologia ha mort.

No obstant, per a l’autor Sujian Guo, el que s’analitza al capítol ens fa concloure una
idea contrària. Per bé que hi ha hagut un debilitament del suport a la ideologia oficial
per part de la societat xinesa –desideologització- , això no significa que la ideologia no
siguirellevant pels líders xinesos. Per això proposa diferenciar entre un canvi en la
“ideologiat del règim”, i un canvi en la “ideologia de la població”.
Per entendre aquesta distinció, els politòlegs especialitzats en la cultura política han
definit la ideologia oficial (no la de la població) com un sistema de valors que pot ser
classificats en dos nivells.

La cultura política, segons Caminal (1998:265) fareferència a l’àmbit subjectiu de la
política, no sobre el que pensen els líders, sinó el que pensa, creu i sent la gent sobre
les estructures polítiques.

Un primer nivell anomenat fonamental (creença central) i un nivell operacional
(principis d’actuació). Per posar un exemple, si hi hagués un canvi en els objectius
finals que propugna el Partit Comunista –la societat socialista- aquest tipusde canvi
provocaria un canvi en la ideologia fonamental o creença central. En canvi, un canvi en
els principis d’actuació –la introducció de reformes econòmiques o introducció de
principis de mercat- , no tenen perquè suposar una substitució de l’objectiu final o canvi
en les creences centrals.

Els dos nivells de la ideologia són.

Nivell
Fonamental

• Creença central
• Els objectius que escerquen a
llarg termini i que representen
les línies vermelles

Nivell
Operacional

• El s principis d'actuació
• Aquelles polítiques,
campanyes o estratègies per a
aconseguir els objectius finals

L’observació que fa en Sujian Guo és que mentre el Partit Comunista Xinès proclami
tenir la possessió de la veritat absoluta –les anomenades creences centrals- i ser l’únic
actor capaç d’interpretar-les(principis d’actuació), tindrà garantida la continuïtat de la
ideologia comunista. Com ha afirmat el propi partit: “El pensament de Mao i la teoria
de Deng Xiaoping” són l’aplicació de les veritats universals del marxisme-leninisme a
la pràctica concreta de la revolució xinesa i la construcció d’unes condicions
específiques i objectives a la Xina”.

Debat: Què significa aquesta frase?

En tot cas, mésenllà d’aquest debat, el que veiem durant tot aquest període és que la
doctrina del partit s’ha anat reformant per adaptar-se a les noves condicions
econòmiques i socials. Pels líders comunistes, les modificacions no signifiquen una
ruptura amb els principis fonamentals i les normes, sinó una renovació de les mateixes.
Per donar resposta a l’interrogant (puzzling question) sobre si la ideologiaha
desaparegut o bé s’ha modificat, cal respondre a dues preguntes:



Quins són els components fonamentals de la ideologia comunista?
En quin sentit divergeix la ideologia postmaoista de l’ideologia durant el
període de Mao?

Dos nivells sobre la ideologia comunista.
L’apartat comença definint la ideologia com “les idees que ajuden a legitimar el poder
polític dominant”, “ la relació entre...