Politicas Del Siglo Xix

La Itàlia feixista

2.1 La crisi de la postguerra.

Durant la primera Guerra Mundial el cost de vida a Itàlia va augmentar més ràpidament que els salaris i el nivell de vida de la classetreballadora va disminuir.
Aquest fou l’origen d’un moviment vaguístic que presentava objectius revolucionaris.
Hi va haver moltes vagues i ocupacions de fàbriques al nord d’Itàlia. Al camp es desenvolupàun moviment d’ocupació de terres dels grans propietaris. Aquests moviments van estar reprimits però la por per una possible bolxevització d’Itàlia va fer que la burgesia reclamara solucions mésestrictes.
La monarquia constitucional es trobava en una situació d’inestabilitat. El règim constitucional descansava damunt un grup de partits liberals de centre que es van veure pressionats pel PartitSocialista, que passaria a anomenar-se Partit Comunista Italià d’Antonio Gramsci, i pel Partit Popular.
Cal sumar el nacionalisme exaltat pel fet que la promesa de recuperar les terres irredemptes nos’havia complert totalment.

2.2 La formació del partit feixista.

Al 1919 Benito Mussolini, un exmilitant socialista del partit, va fundar el Fasci Italiani di Combatimento, que agrupava anticscombatents i tenia un programa populista i nacionalista.
Al 1921 es transformà en el Partito Nazionale Fascista i es va dotar d’un programa nou que defensava la propietat privada, amb un fort nacionalismei un projecte expansionista i militarista en els afers exteriors. El partit va adoptar una simbologia pròpia: la camisa negra com a uniforme i el braç alçat a la romana com a salutació.
Les basesdel partit es van nodrir sobretot de la petita burgesia, atemorida davant la crisi. El partit va ser ben vist entre els industrials i grans propietaris, per sectors de l’exèrcit i pel mateix govern,perquè el consideraven un bon instrument per a frenar el socialisme i el comunisme. Aquest va rebre ajuda financera de la Cofindústria (la principal organització patronal italiana)
Les esquadres...