Proceso A Mariana Pineda - Película

(El documento está escrito en catalán, esto no debe suponer ningún inconveniente) 



PROCESO A MARIANA PINEDA





Proceso a Mariana Pineda és una pel·lícula de l'any 1984, que va ser dirigida per Rafael Moreno Alba (1942 - 2000, Madrid). Està ambientada a Granada l'any 1831. És històricament important ja que reflecteix la situació que es vivia a Espanya el segle XIX, concretament,entre els anys 1808 i 1833. Els anys 1808-1814 es va viure l'ocupació francesa amb Josep I Bonaparte al poder, i els anys 1814-1833 amb Ferran VII al tro, un període llarg i de dura repressió cap als liberals. De fet, la pel·lícula té com a protagonista Mariana Pineda, una dona d'idees molt liberals i que, degut a això i a la seva implicació amb els liberals, va morir executada.

L'any 1807 amb elTractat de Fontainebleau, signat per Napoleó Bonaparte i Godoy, primer ministre d'Espanya i vàlid del rei, es permet a les tropes franceses l'entrada a Espanya per tal d'ocupar el territori portuguès, ja que França pretenia ocupar Anglaterra però abans havia d'envair Portugal perquè no pogués ajudar la metròpoli. Aviat, la població, Godoy i el rei s'adonen que realment França, les tropes de laqual s'havien situat en els punts més estratègics del territori, ha ocupat Espanya. Aleshores, el rei es refugia al Palau d'Aranjuez i, mentrestant, el seu fill Ferran VII organitza un grup que es manifesta davant del palau per obligar a Godoy i al seu pare a dimitir i abdicar a favor seu. Aquest fet el coneixem com el motí d'Aranjuez. El pare abdica a favor de Ferran VII, però al poc temps, lapoblació experimenta un sentiment de rebuig vers aquest monarca i, aprofitant-se de la situació, Napoleó Bonaparte cita a Ferran VII i a Carles IV a Baiona i s'elabora la Constitució de Baiona, document en el qual els monarques espanyoles cedien el poder a Napoleó i aquest posava com a rei d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte (Josep I B.). A partir del moment que la monarquia espanyola té com a reia Josep I Bonaparte, la població espanyola, independentment de la seva ideologia (monàrquica, liberal, jovellanista), s'uneix per fer fora els francesos, no volien estar-hi sotmesos. Van començar la lluita, coneguda com la Guerra del francès, organitzant-se en juntes provincials, que formarien part de la Junta Suprema Central ( a Cadis), que es crearia posteriorment. La Junta s'erigeix en governprovisional i elabora la Constitució de Cadis, el 1812. Posteriorment, a finals de l'any 1813 i principis del 1814, ajudada per Anglaterra, Espanya aconsegueix fer fora les tropes franceses. El 1814, la Junta Suprema Central busca Ferran VII per veure si vol ocupar el tro, però mantenint la vigència de la Constitució de Cadis. Ell accepta aquesta condició i torna a ocupar el tro fins el 1820. Deseguida, declara nul·la la Constitució i retorna a l'absolutisme amb el Manifest dels perses. A les colònies d'Amèrica Llatina també havien sorgit sentiments nacionalistes i independentistes. Ferran VII organitza unes tropes dirigides per Riego per anar a controlar la situació però Riego, liberal, s'hi oposa i fa un Cop d'Estat amb el qual s'instaura el trienni constitucional (1820-1823 amb laConstitució de Cadis). Aquest últim any, ajudat per França, Ferran VII acaba amb el període constitucional i retorna a l'absolutisme. Entre la població hi ha dos grans grups: monàrquics (absolutistes) i els liberals, els absolutistes s'alien amb Ferran mentre que els liberals estan sotmesos a una dura repressió fins el 1833.

Els liberals es reunien clandestinament. En la pel·lícula podem veure-hoclarament i veiem també el paper de Mariana Pineda entre el moviment liberal. Quan era molt jove s'havia casat amb un home benestant d'ideologia liberal i això la va influenciar molt i, de fet, això és el que la va impulsar a involucrar-se tant amb els liberals. Des de la seva condició de dona (vídua i amb fills), gens valorada en aquella època, s'involucra amb els liberals i participa en les...