Procesos colec

Sánchez Sánchez, M.Lourdes
Processos col·lectius i acció social. PAC1


L’actual crisis social i econòmica que arrossega el país d’uns anys ençà ha fet que la població es plantegi la necessitat d’expressar el seu malestar davant les mesures adoptades pels òrgans del govern. Tot i que les manifestacions han estat presents de forma reiterada en els últims anys pels diferents grups que s’hancreat, aquesta es diferencia en que vol aglutinar tots els sectors socials en una sola i unitària força comú.
Les reivindicacions majoritàriament de caire socio-laboral que van portar a milers de ciutadans d’aquest país a manifestar-se el 23F del present any podrien fer-nos pensar en una conducta de massa que sorgeix a partir de la Teoria del valor afegit o tensió estructural. De fet i si prenemcom a referència les paraules de Smelser que ens apareixen al mòdul 1 de l’assignatura:
“...la conducta col·lectiva ocorre quan les persones es preparen per actuar sobre la base d’una creença que se centra en el canvi d’alguns aspectes de la societat, però sorgeix només quan no hi ha forma d’aconseguir el resultat desitjat mitjançant les institucions normals de la societat...”
ens trobem que laManifestació ciutadana entra dins d’aquesta reflexió i que si apliquem els sis determinants que són d’obligatori compliment per poder parlar de comportament col·lectiu segons la teoria veurem que es troben reflectits en el desenvolupament de l’organització portada a terme pels diferents grups convocats:
Conductivitat estructural: “Los movimientos sociales como el 15-M, lasdistintas mareas sectoriales y las organizaciones sindicales llevan inundando las calles desde el comienzo de la crisis económica. Pero ahora lo harán de forma unitaria.” (Público.es)
En aquest paràgraf podem trobar una clara referència a les condicions estructurals necessàries per l’episodi col·lectiu de la manifestació. Diferents sectors socials que ja estaven agrupats i que han reivindicat els seus drets de formaindividual (com a col·lectiu) s’organitzen per fer-ho de forma conjunta.
Tensió estructural: “ Representantes de las distintas mareas que confluyeron en la plaza de Neptuno, la más cercana al Congreso de los Diputados, leyeron varios manifiestos y finalmente uno común contra “la presión de los mercados financieros”, “las brutales políticas de ajuste” y “la corrupción y la pérdida de legitimidad delas instituciones”. (El País)
Les retallades socials i econòmiques que han sofert els diferents sectors laborals del país han provocat una pèrdua de privilegis a la societat que ha vist com “l’estat del benestar” del que suposadament gaudíem ha anat en detriment en els darrers anys.
Desenvolupament i expansió de creences: “La manifestación no sólo disparó contra la política de austeridad delEjecutivo de Mariano Rajoy sino que también recogió el descontento social por los casos de corrupción -como el 'caso Bárcenas- y el distanciamiento entre la sociedad y la clase política y las instituciones.” (El Mundo.es)
El assistents a la manifestació majoritàriament creuen que un dels greus problemes que hi ha en aquests país és la corrupció dels polítics un fet indignant ja que han estatescollits democràticament i per tant son la representació del poble, si això no es dona s’intentarà canviar la situació demanant la dimissió del poder polític que hi ha actualment.
Factors desencadenants: “ la Marea Ciudadana que recorrerá las calles de más de 50 ciudades españolas el próximo sábado 23 de febrero. En esa fecha se recuerda el aniversario del golpe de Estado que hace más de tres décadaspuso contra las cuerdas a la recién nacida democracia española. Y, como ocurrió entonces, los convocantes de esta movilización están convencidos de que salir a la calle es la única forma de defender los derechos de la ciudadanía.”(Público.es)
Clarament els factors desencadenants de la manifestació no ha estat la data del 23F però si que ha estat determinant a l’hora d’escollir el dia per...