Qüestionari D’autoavaluació Filosofia

QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1. Busca el significat dels termes següents:

• Dubte metòdic: L'objectiu de Descartes és trobar veritats absolutament certes sobre les quals no sigui possible dubtar en absolut, veritats evidents que permetin fonamentar l'edifici del coneixement veritable amb absoluta garantia. El primer problema plantejat, és com trobar-les, i per resoldre'l elabora elmètode. Un cop obtingut, es qüestiona per on començar la cerca. La resposta i el primer moment d'aquest procés de recerca del coneixement veritable, és l'anomenat dubte metòdic.

• Idees clares i distintes: Una idea és clara, quan el nostre enteniment pot entendre-la sense cap dificultat; una idea és distinta, quan apareix al marge, és simple i elemental, no composta.

• Idees innates: Són aquellesque són naturals, autoevidents "jo penso". Són sempre veritat (clares i distintes). Intuïcions pures i evidents per si mateixes.

• Idees adventícies: Són les que ens arriben del món exterior (adquirides). No compleixen amb la primera regla: No són evidents, poden ser dubtoses, i per tant, són falses.

• Idees artificials: Aquelles que procedeixen de la imaginació.

• Substància pensant: Ésla primera evidència de Descartes. La substància és l’ànima.

• Substància extensa: És una de las tres substàncies descrites per Descartes en les Meditacions Metafísiques.

Per ell són els objectes físics. La demostració de l’existència de la substància extensa la realitza Descartes a la sisena meditació metafísica. La seva demostració és més difícil perquè la informació d’aquestes no provédels sentits.

• Substància divina: Aquesta és una idea innata que posseeix el jo pensant, la idea de Déu. Aquesta idea no pot ser adventícia ni factícia.

És la idea que permet al jo pensant anar més enllà de la seva pròpia subjectivitat, permet dir que hi ha una realitat extramental, que és precisament la idea innata de Déu. Déu és, per tant, garantia de realitat. Com és garantia de realitat,és, també, garantia de coneixement.

• Geni maligne: El geni maligne és una invenció de Descartes que apareix en les Meditacions Metafísiques. Vindria a ser un ésser hipotètic creat per Déu, que ens fa creure que és veritat allò que no és veritat. És una hipòtesi prou agosarada per l’època perquè, en el fons, el que significa és que (potser) el món no sigui la creació d’un déu de bondat sinó d’unpoderós monstre dolent.

2. Explica:

• Com arriba Descartes al “cogito ergo sum”?

El "cogito ergo sum​​" és una idea que planteja Descartes tant en les seves Meditacions Metafísiques com en el Discurs del Mètode. Es tracta de la conclusió a una exercici de posada en qüestió sistemàtica de totes les idees preconcebudes que té l'autor.

Aquesta activitat de dubte es planteja en l'inicila primera de les Meditacions Metafísiques, on el filòsof va descartant com veritats inqüestionables totes les informacions que ens ofereixen els sentits, ja que aquests ens enganyen sovint, com quan somiem. A poc a poc aquesta "demolició" avança fins que Descartes es desprèn de totes les seves conviccions fins quedar-se amb una sola, la qual no aconsegueix qüestionar: la de la seva pròpiaexistència, en la mesura que veritables o falsos, alguns pensaments s'estan produint i , per tant, ha d'existir algú que els produeixi.

"Cogito ergo sum​​" significa precisament això: penso, per tant existeixo, i serà el pilar a partir del qual començarà la "reconstrucció" del coneixement.

Pensar i existir són idees innates que es donen simultàniament. Puc pensar que déu no existeix, puc pensar queel món no existeix... però no puc pensar que jo no penso, al mateix temps no existeixi, ni que tot sigui fals jo penso i existeixo.

El “cogito” és una primera intuïció i a partir d’aquesta primera veritat intuïtiva ha de deduir totes les altres veritats. Cal tenir present que la paraula pensar (Cogito) per Descartes significa molt més que el simple acte del intel·lecte. Pensar és el...