Quetal

Tema 2. La diversitat territorial i els paisatges
1. El relleu, el i la vegetació a Catalunya
1.1 El relleu i les aigües
Catalunya és un país petit que presenta un territori molt accidentat, força contrastos i una interessant diversitat de paisatges. Les muntanyes hi són abundants i de formes variades i les planes, escasses.
Les grans unitats de relleu
Catalunya té dos sistemes muntanyososprincipals: el Sistema Pirinenc i el Sistema Mediterrani.
* Sistema Pirinenc: El Pirineu és format per serralades interiors (axial) i exteriors (prepirineu).
* Axial: Format per roques antigues i cims de més de 3000 metres d’altitud.
* Prepirineu: Format per roques més modernes i presenta cims de menys altitud, 2000 metres.
* Sistema Mediterrani: S’estén en paral·lel a la costa, desdel cap de Creus fins el Delta de l’Ebre.
* Serralada Prelitoral: Formada per un seguit de Massissos de més de 1000 metres.
* Serralada Litoral: Serres i massissos antics, amb altituds compreses entre els 500 i els 1000 metres.
* Depressió Prelitoral: Fossa allargassada d’aspecte ondulant, amb serrats petits, valls i torrenteres. És una àrea força poblada per on passen els principalseixos viaris que connecten Catalunya amb Europa i amb el sud de la Península. Entre la Serralada Litoral i el mar s’estén la Plana Litoral, una franja molt estreta de terra, primer lloc d’assentament dels pobles arribats per mar a Catalunya i que concentra actualment la major part de la població i de les activitats econòmiques del país.
* Depressió Central: Territori enfonsat comprès entre elPirineu i el Sistema Mediterrani. És formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre, amb conques d’erosió (plana de Vic, pla de Bages, conca d’Òdena, conca de Barberà), altiplans (Moianès, Lluçanès) i planes (pla d’Urgell, Segrià). És una àrea agrícola extensa, amb conreus tradicionals de secà i una agricultura de regadiu altament especialitzada.
* Serralada Transversal:Connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani. És formada per diverses serres (Finestres, Cabrera, etc.) i allotja la fossa volcànica d’Olot, amb un interessant conjunt de més de quaranta cons volcànics.
Xarxes hidrogràfiques
La xarxa hidrogràfica es divideix en tres xarxes: la pirinenca, la pirinenca-mediterrània i la mediterrània.
* Pirinenca: (Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaressa)S’originen als Pirineus i desguassen a l’Ebre, a través del Segre. Els rius d’aquesta xarxa han estat objecte d’un intens aprofitament hidràulic per mitjà de nombrosos embassaments i centrals hidroelèctriques.
* Pirinenca-mediterrània: (La Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat) Neixen al Pirineu i desemboquen directament al mar. El seu règim és pluvial, depèn de l’aportació d’aigua durant les estacionsplujoses.
* Mediterrània: Neixen a la serralada Prelitoral o a la Serralada Litoral i són rius molts curts i de poc cabal que desemboquen directament al mar, com ara el Francolí, el Besós o la Tordera. Els que neixen a la Serralada Litoral són rieres o torrents. El règim d’aquests rius és de tipus torrencial, estan condicionats a les aportacions dels aiguats.
* Ebre: El seu origen essitua a la serralada Cantàbrica i, després d’un llarg recorregut per terres aragoneses, s’obre pas entre els relleus de la Serralada Prelitoral i desemboca a la Mediterrània, on al llarg de dos mil anys ha anat formant un gran delta en què els arrossars conviuen amb un gran nombre d’espècies vegetals i animals pròpies. Actualment, els sediments que haurien d’arribar a la costa es dipositen al fonsdels grans embassaments que interrompen el curs del riu. A causa d’aquest fet, el delta retrocedeix i perd superfície a poc a poc.
1.2 El clima i els dominis climàtics
La varietat geogràfica de Catalunya es reflecteix en una gran complexitat meteorològica que fa que hi hagi dominis climàtics diversos.
Catalunya és una àrea de contacte de masses d’aire (les fredes polars, procedents de latituds...