Recensió De Vacas, Cerdos, Guerras Y Brujas. Los Enigmas De La Cultura, De Marvin Harris.

Al llarg del llibre Vacas, Cerdos, Guerras y Brujas. Los Enigmas de la Cultura, Martin Harris intenta donar una explicació racional per una sèrie de fets culturals i estils de vida que semblen inexplicables. Aquest intent de racionalització ve donat perquè el mateix autor pensa que “la vida humana no es simplemente azarosa o caprichosa” (1). I és que Harris insistirà que rere les creencesreligioses que expliquen molts fenòmens culturals podem trobar la explicació ‘vulgar’, és a dir, “la que se apoya en tierra y está integrada por tripas, sexo, energía, viento, lluvia y otros fenómenos palpables y ordinarios” (2). Així, les respostes a les que arriba Harris, el duen a la conclusió de que normalment les raons de qualsevol tipus de conducta son socioeconòmiques, i no tan irracionals comsemblaven.

Quant al contingut del llibre, el primer enigma cultural que Harris intenta desxifrar és el del respecte hindú per les vaques, encara que s’estiguin morint de gana. I és que aquest respecte ‘irracional’ en un principi, és un bon exemple de que a vegades les creences s’oposen als interessos pràctics. Però a mida que l’autor va desenvolupant el tema, ens queda constància que allò quesemblava tenir una resposta purament irracional, és molt diferent si ens ho mirem des del punt de vista de la importància de la vaca a l’economia hindú.

El fet és que la vaca zebú no és molt bona productora de llet, però els animals de tir són bàsics per a l’agricultura hindú, i la vaca és la fàbrica d’aquest animals de tir, els bous. A més, proveeixen de fems, que és l’abonamentimprescindible per l’agricultura. L’altra meitat dels fems s’utilitza en forma de combustible per a cuinar. Així, per un lloc no es pot negar l’amor cap a les vaques, però per l’altra també queda clar que l’explotació econòmica de les granges a la India tenen un clar grau de racionalitat.

Al igual que la suposada irracionalitat hindú, en altres cultures també hi ha d’altres fets similars. Com perexemple, el tabú a la carn de porc dels jueus i musulmans, o la seva veneració a llocs com Guinea i les Illes de Melanèsia. Per una banda, per a les condicions geogràfiques i el desenvolupament productiu de les cultures de l’Orient Mitjà, la utilització d’aquest animal era un luxe contra- econòmic. El porc necessita molta aigua i en països de clima càlid normalment hi ha problemes d’abastament, el porcsimplement era una amenaça per l’ecosistema natural de l’Orient Mitjà. Per un altra banda, està la porcofilia, que és la contrapartida de l’anterior. En llocs amb abundància d’aigua i vegetació, la criança i matança del porc forma part del cicle de la vida, ajudant a preservar un equilibri ecològic.
Continua el llibre amb el tema de la guerra primitiva. Harris estudia el cas dels Maring de NovaGuinea, que per tal de controlar el factor demogràfic duen a terme un infanticidi de nenes de les pròpies tribus. Com que l’home és el que ha de lluitar a les guerres, són més necessaris i per tant són les nenes les assassinades en favor de la supervivència dels nens. És un cas de masclisme radical, portat als extrems.

Seguint amb el tema del masclisme, Harris també analitza el cas delsyanomamo a Brasil i Veneçuela. El comportament cruel dels homes yanomamo cap a les dones és qüestió de prestigi social. Són una tribu que viu per a la guerra, i mentre continua la situació bèl•lica persisteix el domini sexista del mascle.

Harris continua el llibre explicant els Potlatch (festivals de regals), que és un altre fet cultural de difícil explicació, és un exemple de malbaratament excessiuper tal d’adquirir prestigi. Aquest fet és dona entre els caps de les tribus d’indis de la illa de Vancouver en Canadà; un d’ells convida als seus aliats i competidors per a guanyar prestigi, regalant-los de tot. El problema és que va haver un moment que les ànsies de prestigi els va portar als excessos, fins i tot cremant els regals i les cases on es celebraven els potlatch. Les explicacions...