Reflexió Crítica. Fonètica I Fonología

El treball a realitzar, tracta sobre la fonologia i fonètica catalana. La primera d’aquestes es la rama de la lingüística que s’ocupa dels elements fònics d’una llengua des del punt de vista de la seva funció. En canvi la fonètica s’interessa per els sons d’una llengua(vocàlics i consonàntics) i de les propietats acústiques, articulatòries i perceptives que presenten. Per tant, podem dir quel’aspecte fònic de qualsevol llengua es pot analitzar atenent als elements invariants de la parla i al seu comportament (perspectiva fonològica) o atenent a les característiques objectives del so i als seus diversos matisos (perspectiva fonètica). La separació entre els fenòmens fonètics i els fonològics depèn, doncs, de la perspectiva analítica en què una persona se situa, i no és donada d’una maneraòbvia per la realitat de la parla. El fet de tractar aquests dos aspectes junts es que tant una com l’altra tenen per finalitat el estudi dels sons d’una llengua, per tant son complementaries.

En primer lloc, parlarem del sistema vocàlic. Les vocals, són sons que es produeixen sense que la sortida de l’aire expirat trobi cap obstacle. Totes les vocals són sonores; es produeixen amb vibració deles cordes vocals. Són orals, s’articulen amb el vel del paladar en tensió, bloquejant el pas de l’aire cap a la cavitat nasal; però de verdes al posar-se en contacte amb consonants nasals poden resultar nasals. Podem classificar les vocals a partir del grau d’elevació i d’avançament de la llengua, i a partir de la posició plana o arrodonida dels llavis. Des del primer punt de vista, les vocals esclassifiquen en altes ([i] i [u]), mitjanes altes ([e] i [o]), mitjana ([]), mitjanes baixes ([ɛ] i [ɔ]) i baixa ([a]). Des del grau d’avançament de la llengua, es classifiquen en anteriors ([i], [e] i [ɛ]), centrals ([a] i [ə]) i posteriors ([u], [o] i [ɔ]).

Segons el grau d’elevació lingual | Segons el grau d’avançament lingual |
| anteriors | centrals | posteriors |
Altes | i | | u|
Mitjanes altes | e | | o |
Mitjana | | ə | |
Mitjanes baixes | ɛ | | Ɔ |
Baixa | | a | |

Com observem en la taula anterior, les vocals mitjanes baixes, son més baixes, o obertes, en valencià i en baleàric que en central i nord-occidental. Tenim que dir, que el sistema vocàlic, te una diferència des del punt de vista contextual, el vocalisme tònic i el vocalisme àton, és a dir,entre les vocals que apareixen en síl·laba tònica i els que apareixen en síl·laba àtona. Des d’un punt de vista dialectal, a més, cal tenir en compte que no tots els parlants catalans tenen la mateixa relació vocàlica.
Els sistema vocàlic del català, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i u. Aquesta diferencia no solament es perquè forma part de l’estructura de lallengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació.
Aquest sistema és propi del central, el nord-occidental, el valencià i part del baleàric.
També existeixen, dos sistemes d’àmbit més restringit, que es diferencien del sistema general perquè presenten diverses particularitats pel que fa a les vocals mitjanes:
a) el sistema propi de la major part dels parlarsbaleàrics, que consta de vuit vocals, és a
dir, les set generals i la vocal neutra [ə].
b) el sistema del septentrional, que es caracteritza pel fet d’haver perdut l’oposició entre
vocals mitjanes altes i mitjanes baixes, i només consta, per tant, de les cinc vocals [i], [e],
[a], [o] i [u].

En quant al vocalisme àton:
En síl·laba àtona, tots els parlars presenten un sistema vocàlic reduït. Elsmés generals són el sistema dels parlants orientals, reduït a tres vocals ([i], [ə] i [u]), i el sistema dels parlants occidentals, reduït a cinc vocals ([i], [e], [a], [o] i [u]).
En els parlars orientals hi ha, dos sistemes d’àmbit més restringit:
- el sistema propi de la major part dels parlars mallorquins, que té quatre vocals, és a dir, les tres generals en els parlars orientals...