RELI

3. Explica el significat de la següent frase:
NO TOTES LES LLEIS SÓN MORALS NI TOT EL QUE ÉS MORAL ÉS LEGAL
Aquesta frase fa referencia a la clara diferenciació entre allò legal i allò moral tan per l’ètica cristiana com per a cualsevol tipus d’aquesta. Un claríssim exemple és la llei dels desallotjaments que pateixen moltes persones tant en aquest país com en altres d’Europa i el món. És moralfer fora a algú de casa seva? A aquesta pregunta ningú contestaria que no, però llavors, perquè hi ha una llei que permeti fer-ho amb una justificació? Els mercats han convertit als ciutadans en un producte més, i al final, els qui ho han pagat han sigut els deutors de bona fé.
Indica algunes lleis o normes que vigents que no són morals per a l’ètica cristiana.
Algunes lleis o normes vigents queno són morals per l'ètica cristiana són les que permeten practicar l'eutanàsia, l'avortament sense control, les que encareixen l'habitatge, les que afavoreixen la precarietat laboral, etc.

4. Torna a llegir el text d’Adela Cortina a la pàg. 3 dels apunts.
- Explica’l amb les teves paraules.
El text intenta explicar el punt de vista d’ètica cristiana amb una idea de germanor molt familiar que creaun cercle únic.
- A què es refereix quan diu : “ Què Déu es Pare i els homes són germans és, en definitiva, la clau última d’una ètica que no pot fer cap altra cosa que convidar a l’amor a tots i cadascun dels homes, fet què fonamenta la seva pretensió d’universalitat”?
Parla d’un tracte entre persones en forma familiar, de tractar com si fóssim tots germans entre nosaltres, no es una expressióliteral, però ens dóna una idea del que vol expressar.

6. Situació de la legalitat i il·legalitat de l’avortament en els diferents països (buscar curiositats).
En 1982 el 10% de la població mundial vivia en països on la pràctica de l'avortament estava prohibida, i un altre 18%, habitava en aquells països en què estava permès només per salvar la vida de la dona.
La major part dels païsosllatinoamericans, dels africans, gairebé tots els països musulmans d'Àsia i Bèlgica, Irlanda, Malta, Portugal i Espanya pertanyen a aquestes dues categories. Un 8% més habitava en llocs on es permetia l'avortament sobre bases mèdiques àmplies. El 64% restant de la població mundial estava governat per lleis que permetien l'avortament per raons socials com la solteria de la mare i problemes econòmics o hopermetien per petició pròpia, com ara Estats Units, França, Alemanya, etc.
Cal dir que la situació legal de l'avortament no és una indicació veritable de la seva pràctica o disponibilitat, ja que en molts països en els quals la interrupció de l'embaràs és o il·legal les lleis no es fan complir de manera molt estricta, i és fàcil aconseguir l'avortament .
Durant els últims 15 anys, les lleis s'hanliberalitzat en molts països, per exemple a Espanya, això s'ha fet per combatre els índexs elevats d'avortaments il·legals.
La Unió Soviètica va ser la primera a legalitzar l'avortament en 1920. Els països escandinaus van començar a liberalitzar el dret a l'avortament en el decenni de 1930. Islàndia va començar el 1935, seguida de Suècia en 1938. Dinamarca en 1939 i finalment Finlàndia i Noruega en1950 i 1960. En 1968 es va aprovar una legislació liberal de l'avortament en el Parlamnento Britànic.
El 1975, els altres països d'Europa Occidental tenien lleis restrictives. En aquest temps, Austràlia va aprovar una llei que permet l'avortament durant el primer trimestre i França va autoritzar l'avortament per sol·licitud durant les primeres deu setmanes d'embaràs, subjecte a diversescondicions.
La República Federal Alemanya va seguir en 1976, Itàlia en 1978 i Holanda en 1981. A l'Àfrica, al sud del Sàhara, sense comptar Sud-àfrica, les polítiques restrictives introduïdes durant el domini colonial encara existent, excepte a Zàmbia; en 1972, aquesta última va aprovar una llei semblant a la llei britànica sobre l'avortament.
A Xina es va aprovar una llei irrestrictiva de l'avortament el...