resumen tema1 1batx

UNITAT 1. LA LITERATURA MEDIEVAL (DEL SEGLE XII AL SEGLE XV)


1. La poesia trobadoresca
1.1. La societat feudal
En la societat feudal (del segle XI al segle XIII), hi havia dues classes de persones: els qui manaven i no treballaven (nobles: senyors i dames) i els qui treballaven i obeïen (serfs i serveis). Els primers vivien en palaus o castells i es dedicaven a l’administració de lesseves propietats. Els segons vivien en cabanes fetes de fang i es dedicaven al conreu de les terres, a la cria d’animals i als serveis a que els obligaven els senyors.
Per tenir sotmesos els serfs, els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls, els quals estaven lligats per mitjà d’un jurament de fidelitat.

1.2. La cultura cortesana
A partir del segle XI, les corts feudals de lazona occidental d’Europa van anar configurant una cultura pròpia.
En aquest context cultural va néixer la poesia trobadoresca, una poesia de caràcter aristocràtic.

1.3. Gèneres de la poesia trobadoresca
1.3.1. Trobadors i joglars
Trobador. Poeta dels segles XII i XIII que componia els seus poemes en occità seguint unes normes establertes.
Els trobadors catalans més importants són Guillemde Cabestany, Guillem de Berguedà i Guillem de Cervera.
Joglar. Persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.

1.3.2. La cançó d’amor cortès
Durant els segles XII i XIII, es va estendre per les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d’amor. El trobador era l’encarregat d’escriure’n la lletra i lamúsica; i el joglar era l’encarregat d’interpretar-les públicament.
Totes les cançons d’amor cortès presenten unes característiques semblants. El poeta canta les qualitats i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor més profund; tot seguit, li prega que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li amb un simple gest, una paraula, una mirada, un somriure...
Com que la dama era unasenyora casada, el trobador s’hi referia sempre amb un senyal, és a dir, un nom o una expressió que el trobador s’inventava a fi de no revelar el nom veritable de la dama.

1.4. La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana
Els poetes catalans no solament componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans, sinó que fins i tot van adoptar la llengua. L’occità (o provençal).També hi havia uns altres motius:
· La proximitat geogràfica: Occitània i Catalunya.
· L’afinitat lingüística de l’occità i el català.
·Els lligams econòmics i polítics.
La poesia culta catalana s’inicià amb els trobadors, que componien els seus poemes en occità. Aquesta situació es mantingué fins al segle XV.

2. Ramon Llull. Les grans cròniques
2.1. Trajectòria vital
Ramon Llull(XIII-XIV) era un noble que vivia a la cort i es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Complerts els trenta anys, quan ja estava casat i amb dos fills, va viure una experiència que li va canviar la vida.

2.2. Obra literària
2.2.1. Els “exemples”
L’obra de Ramon Llull vol donar lliçons de bon comportament i de doctrina cristiana. Per aconseguir-ho, sap utilitzar l’exemple.
Un exemple és unanarració breu (sovint una faula) que l’autor utilitza per tal de transmetre al lector un ensenyament.

2.2.2. Novel·les
De tots els seus llibres (sembla que en va escriure més de 250), des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les llargues: Llibre d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles. El primer inclou el Llibre d’Amic e Amat; el segon inclou el Llibre de les bèsties.


2.3.Objectius principals
Llull treballarà per aconseguir tres grans objectius: convertir els infidels al cristianisme; escriure llibres per difondre les seves creences i crear escoles d’idiomes per a la formació de predicadors.

2.4. Importància de la seua obra
Ramon Llull és el primer gran escriptor en llengua catalana i una de les grans figures de la literatura universal. És el primer...