Resumfilo

Text 3 per comentar (PAU juny 2011)
—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforç, i ens hem posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadascun, i en nombre igual.
—Així és.
—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l’individu?
—Perquè no?
—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l’individu, ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?
—Així ha de ser per força.
—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.
—També això és totalment necessari.
—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquècadascuna de les seves tres classes hi feia allò que li era propi.
—No crec que ho hàgim oblidat.
—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.En aquest text es tracten dues idees bàsiques. La primera és que les tres classes en la ciutat es corresponen amb les tres parts de l’ànima. En segon lloc hi ha una analogia entre el que fa just una persona i el que fa just a un estat: cadascuna de les seves parts ha de fer allò que li és propi.
El tema es basa definir la justícia com a virtut personal. S’explica mitjançant una tesi que diu quel’individu just o virtuós és aquell en què cada part de l’anima fa la funció que li pertoca (: la part racional governa, la fogositat lluita perquè es compleixin les ordres de la primera i aquestes dues s’imposen sobre la part concupiscible amb l’objectiu que es moderi en la recerca dels plaers corporals.)
Ho justifica utilitzant un argument analògic: correspondència entre les funcions de l’ànima iles funcions dels estaments socials en una ciutat justa (cadascuna de les seves parts ha de fer allò que li és propi).
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions
a) Polis sàvia: És la societat en la qual cada classe social fa la funció que li correspon segons la naturalesa de les ànimes dels seus ciutadans.
b) virtut: És la salut, bellesa i benestar del’ànima. Apareix dividida en quatre categories: prudència, fortalesa, temprança i justícia. La justícia és el que es considera la virtut fonamental i consisteix en l’harmonia entre les tres parts de l’anima, que sorgeix quan cada part fa allò que li és propi, de manera que la part racional (sent prudent) haurà de guiar a la part irascible (que haurà de tenir valor) i ambdues dominaran l’apetitiva(per que pugui ser temperada). I l’home que ho aconsegueixi serà harmoniós i just.

Text 1 per comentar
"Doncs això” -vaig dir-li- "probablement, bon amic, és una certa manera de justícia, que cadascú faci el d'ell. Saps d'on trec els indicis?”
"No" -va respondre- "però digues-m'ho."
"Em sembla" -vaig explicar-li- "que a la ciutat el que resta a allò que hem vist, la temprança, el coratge i lasaviesa, és el que dóna eficàcia a tots tres, i quan ja han arribat a ser, els dóna conservació, mentre els habita. Per tant dèiem que la justícia seria el que resta a aquells tres, cas que els trobéssim."
"Totalment indiscutible” -assegurà.[...]
"Per tant, aquesta capacitat de fer tothom el seu ofici emularà, pel que fa a la virtut de la ciutat, la saviesa d'aquesta, i la temprança, i elcoratge.”
"Sí, i molt" -va dir. [...]
"Mira si et sembla bé això que segueix: ordenaràs que a la ciutat siguin els magistrats els qui hi facin justícia?"
"Naturalment."
"I jutjaran més atrets per alguna altra cosa que no sigui això, que cadascú no arribi a posseir res que no sigui d'ell, però tampoc que no el privin del que sigui seu."
"No, sinó per això."
"Perquè és cosa justa?"
"Sí."
"Podem estar...