resumsociologia

Sociologia

1. Una mirada al món de la sociología.
Definició: La sociología és una ciencia social que estudia, descriu i analitza els procesos de la vida en la societat.
Branques de la sociologia:
sociologia general : té per objecte d’estudi els fenòmens socials com totalitat. S’organitaza en 2 blocs: la sociologia estructural o estàtica social i la sociologia dinámica o dinámica social.sociologia especial: tracta els grups o els aspectos particulars dels fenòmens socials: sociología de la población, sociología rural, sociología urbana. Indrustrial i del treball, de la familia, etc.
Els mètodes de la sociología:
Mètode empiricoanalític: mètodes quantitatius i qualitatius, els mètodes quantitatius segueixen els camins marcats x la naturalesa, expliquen un fenòmen a partir delconeixement i un cap fet això fan una generalització: enquestes, estadístiques o mostrastge són les 3 fases d’un sol mètode anomenat d’observació directa. Els mètodes qualitatius s’usen en l’estudi de casos concrets i no busquen la generalització
Mètode hermenèutic: pretén una comprensió des de dins de les accions i per aixó intenta situar-se dins dels fets en lloc d’observar-los des de fora.Mètode criticoracional: considera que no hi ha prou en aplicar el mètode experimental per explicar els fenòmens, tampoc és suficient la comprensió des de dins. Consideren que la sociología ha de criticar per tan d’aconseguir una societat més lliure, racional i justa: sociòlegs en l’orbita del marxisme.
La historia de la sociología.
Al segle XIX van haver-hi canvis socials provocats per la revolucióindustrial i per la revolució francesa. Es pensa que la societat està sotmesa a un conjunt de lleis que reguelem l’esdevenidor social i l’història.
Els precursors:
Auguste Compte: obsessionat pel desordre social de la seva època, volia reorganitzar la societat d’una manera científica: va fer la llei dels 3 estats: l’estat teològic per explicar les forces sobrenaturals, l’estat metafísic I l’estatcièntific. Segons Compte totes les ciències culminne en la sociologia, ell va crear el terme sociología.
Karl Marx: volia explicar la situació conflctiva que va sorgir arrel de la revolució industrial. Deia que la producción económica determina els valors i les idees, te una concepció materialista de la història.
Els classics
Émile Durkheim: deia que la societat s’havia d’estudiar igual queuna ciencia, cientificament. Deia que a causa de la divisió del treball comporta insolidaritat social. El món ha deixat de banda la religió i tot és absurd (anomia)
Max Weber: deia que els factors econòmics són importants però que les idees i els valors culturals ajuden a la construcció de la societat.
Models sociològics del segle XX
Especialització de la sociología i desenvolupament de mètodesi tècniques d’investigació social.
L’estructural funcionalisme: defensa la societat com un organismo viu.
L’interaccionisme simbòlic: defensa que tots els elemenst de la vida social són el resultat de les interaccions socials.
L’Escola de Frankfurt: pensen que els fets socials no és poden explicar com els fets naturals.

2. La cultura i la socialització.
La societat i l’individu:
Societat:l’agrupació de persones que, amb carácter estable i permanent, formen el grup social més ampli.
És la societat quelcom natural o convèncional?
Hi han diverses teories:
Teories individualistes: sostenen que l’home no és naturalment sociable: Rousseau i Hobbes.
Teories socialistes: defenen el carácter social de l’home. Comte, Marx i Durkheim.
Teoría de la sociabilitat natural de l’home: afirmenla prioritat de l’individu respecte la societat, però no consideren la societat un producte arbitrari dels individus, sinó una creació natural dels mateixos, que necessitende la societat per ser, inclús individualment, tot allò que les persones poden arribar a ser. Aristòtil.
Aristòtil: l’home és totalment sociable
Hobbes: pessimiste en la seva concepció de l’home, considera que cada un...