rev.industrial



Revolució
Agrícola
Una sèrie de transformacions agrícoles van fer possible que és produís un augment notable de la producció d’aliments.
Les 3 innovacions més importants van ser els canvis en el sistema de conreu, la introducció de màquines noves i la nova estructura de la propietat. La difusió de la rotació de conreu (sistema Norfolk)* amb la qual cosa augmentar la producció ramadera, iels excrements de la qual milloraven la fertilitat de la terra. La introducció de nous mètodes de sembrada, de noves eines, de nous conreus i de nous fertilitzants van ajudar a augmentar i a diversificar la producció d’aliments.
Aquest canvis van anar lligats amb una altre transformació.: el tancament de les terres comunals, que es van privatitzar mitjançant lleis de tancament (Enclosure Acts).La  del preu del cereal estimular els grans propietaris a apropiar-se de les terres d’ús col·lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis. Privatització incrementar la millorar dels sistemes de conreu i  de la producció dedicada al mercat. perjudicar a petits propietaris i pagesos pobres, que van haver de treballar com a jornalers a canvi d’un salari. Com que el nombre de pagesosera , els salaris eren i molts van immigrar a la ciutat.
Impulsa



Revolució
Demogràfica
Augment oferta d’aliments va produir un creixement demogràfic elevat. La fam desapareix i la població + alimentada resisteix a malalties i a epidèmies. A GB hi va haver una gran expansió demogràfica entre 1800 i 1900 la població x3.
Canvis en la natalitat i la mortalitat.
Natalitat , pq l’edat decontreure matrimoni i el nombre de celibats  (solters). Va disminuir a la segona meitat del s. XIX degut a que la taxa de mortalitat infantil havia disminuït i els matrimonis volien controlar el núm. de naixements.
Mortalitat millor alimentació i a meitat s. XIX millores higièniques i mèdics, la vacuna contra la verola o l’ús del sabó. La taxa va disminuir un terç.
Esperança de vida va créixeri a la darreria del s. XIX,a GB, com a la majoria de països industrialitzats, al voltant dels 50 anys.
















Industrialització
























Industrialització
Mecanització i sistema fabril
L’ús de maquines i la substitució de la força animal o humana per energia inanimada, unit amb la necessitat de tenir més control en la mà d’obra la concentració dels obrers en fabriques. la ruïna de molts artesans i la producció individualitzada va ser substituïda per el sistema fabril.
La mecanització s’origina a l’industria tèxtil amb la llançadora volant, les noves filadores (Spinning Jenny, Mule, Water Frame) i els telers mecànics i a poc a poc les maquines és van estendre x el sector agrícola, miner i metal·lúrgic. Però el saltdefinitiu fou amb l’energia hidràulica, que aprofitar l’aigua del riu mitjançant unes rodes. Tanmateix va ser la màquina de vapor, la que va permetre deixar la dependència i les limitacions de les fonts d’energia tradicional i es convertí en el símbol de la Rev. Industrial.


 productivitat i la producció, fet que va permetre abaratir costos
i  preu.

Indústria cotonera
Cotó= teixit sua;renta facilitat; produït en grans quantitats és econòmic.
Al s. XVIII s’importava de la India; però s’adonaren q en traurien + beneficis si el fabricaven ells  El 1750 és prohibir importació de les indianes.
Mitjans del s. XVIII I. Tèxtil britànica va tenir una gran expansió sense precedents; inclús va poder exportar. Tenien matèria primera barata importada de EEUU i India. I l’aplicaciód’invents senzills (ja anomenats)  productivitat en el filat,  oferta del qual havia frenat el creixement de la producció.
Carbó i ferro
Carbó combustible del s. XIX q alimentava màquina de vapor i era imprescindible per a la siderúrgia.  carbó  innovacions en la mineria per  productivitat. Bigues de ferro x mes seguretat i vagonetes facilitar extracció.
A la segona ½ del s. XVIII demanda  de...