Romeu i julieta

[pic]
-----------------------
Hem de convenir que Romeu i Julieta és la tragèdia més popular de Shakespeare i, potser, una
de les més populars de la història de la literatura. És clar que el fetde ser «popular» en els
temps que corren, quan aquesta parauleta està tan desprestigiada, desperta certes suspicàcies
o, si més no, incita sovint a una mirada condescendent.
Però, compte!, estem tanacostumats a sentir parlar d’amor d’una manera banal, que podria
ser que la intensitat i l’idealisme de Romeu i Julieta ens moguessin a construir un escut, una
protecció cínica o púdica contral’emotivitat que pot desvetllar-nos la història dels amants
desventurats.
Romeu i Julieta parla d’amor, però també parla d’odi i de mort i, encara que aquestes
paraules no les usem tant, malauradamentens sonen molt i en coneixem molt bé el significat.
Els dos amants ho tenen tot en contra: les famílies, l’Estat, els astres, el temps, la sort. En
quatre dies recorreran tota una vida d’amor entreodi, rancor i venjança i, a la fi, s’oferiran en
una immolació sublim per purificar i desterrar l’odi del cor dels Capulet i els Montagut. Una
pau irònica, absurda, buida i trista. Com totes les quevénen després d’una guerra que no
s’hauria d’haver començat mai. N’hi ha cap de justificable?
Romeu i Julieta són dos adolescents. Una altra oportunitat per menysprear el seu amor.
Però quis’atreveix a dir que els sentiments adolescents no tenen tanta o més intensitat i
grandesa que els dels adults? Ens queda la incògnita de si aquest amor hauria resistit els embats
del temps. Shakespeareprefereix descriure la mort dels amants que la mort de l’amor.
No hi ha tragèdia sense comèdia. Sovint els contraris no són més que les cares d’una
mateixa moneda. Això Shakespeare ho sap molt bé; de fet,sembla que ens ho ha ensenyat ell.
És per això que a Romeu i Julieta també hi ha rialles, hi ha sensualitat, hi ha erotisme, hi ha
una alegre celebració de la vida.
Josep Maria MESTRES,...