saawqsewr

Guerres: un misteri pertorbador.

Crec que tothom sap què són les guerres... o, almenys, es fa una idea del que són, de tot allò que simbolitzen i per què es produeixen.

Probablement hi hagigent que cregui que esdevenen pel bé del poble. Tanmateix, els fets que les provoquen són egoistes, i les conseqüències, desoladores.

Per a mi,les guerres simbolitzen un poble afamat i enganyat perun rei, per un governador , per un president o per un govern que, en realitat, és ric mentre el seu poble cau en la més miserable decadència. Un poble manipulat per algú o per algunes personesegoistes i irresponsables, perquè en una guerra no moren els governants sinó la població. Les guerres representen pèrdua; però no la de diners, sinó la de vides: la pitjor pèrdua. Representen recordsangoixosos, que t’encongeixen el cor i et fan sentir odi i menyspreu envers una persona o persones hipòcrites a qui no els importa que la seva gent sofreixi sempre i quan ells adquireixin “el poder”. Unpoder buit per no dir inexistent. Doncs ningú no té dret a aprofitar-se dels altres, i encara menys a canvi de la vida.

Imatges com les dels camps de concentració de Hitler, les del 11-S, les del11-M, les de nens ferits..., parlen per si mateixes. Morts i més morts que paguen el preu de viure en un món on la cosa més important són els diners, un miserable tros de paper al qual, si no lidonéssim valor, no seria més que paper.

I, malgrat tot, no puc evitar pensar que els oblidem massa ràpid, que deixem que l’oblit els cobreixi amb el seu fosc i dolç vel.

A les guerres sempre es tractade protegir amb la pròpia vida les mateixes persones que les han provocat, les mateixes que fugen covardament i miserable, mentre la gent que ha dipositat la seva confiança mor.

En totes lesguerres de què tinc consciència, ningú ha tingut mai l’opció de triar, perquè en una guerra no tens elecció, no et pots emparar ja que, d’una forma o d’una altra, les guerres sempre t’agafen; ja sigui...