santa maria del mar

La imatge de la Mare de Déu entronitzada amb l’Infant és pròpia de l’art bizantí. Aquest model va passar d’Orient cap a Occident on pas a pas va guanyarmolta popularitat a l’època medieval. Com a la immensa majoria d’obres del període romànic, es desconeix la identitat de l’artista que va tallar aquestaescultura, tot i que els estudis realitzats en aquesta obra es pot creure que va sortir d’algun taller de Barcelona. Normalment els encarregats a fer aquests tipusd’escultures, estaven vinculats a l’Església, encara que, de vegades, també podien ser donacions de senyors feudals que, amb això, esperaven expiar els seuspecats.
L’emplaçament original de l’escultura va ser el presbiteri de l’església de Santa Maria de Veciana. Des del 1988, en aquest lloc hi ha una reproducció dela marededéu original, que es guarda al Museu Episcopal de Vic d’ençà del 1893.
La Mare de Déu de Veciana respon, en general, als trets característics de laiconografia pròpia del segle XII. No obstant això, incorpora ja elements que la relacionen amb el trànsit del període romànic al gòtic, que es va produirdurant el segle XIII. L’indici de la transició és més que evident ja que es troba en l’intent de contacte maternal amb el fill que, enlloc d’estar centrat, estroba assegut sobre el genoll dret de la Verge; aconseguint un lleuger contacte entre la mà dreta i la cama dreta de l’Infant.
Aquest model, també es troba enl’escultura de la Mare de Déu de Santa Fe de Segarra, anticipa a la tendència humanista que a poc a poc es va anar imposant durant el període gòtic.