sassd

els historiadors de fet porten a terme aquesta comparació i crítica de les interpretacions . Ell anuncis als " criteris d'exactitud , exhaustivitat , la coherència , la progressivitat , la fecunditat i l'obertura" . [ 233 ] Si bé pot ser que triem termes una mica diferents , expandir o contraure aquesta llista , el punt és que cap historiador pràctica és en absolut probable que prengui el conjuntestigui buit , fins i tot quan és probable que pensi que algun d'aquests criteris és ambigua o no susceptibles d'impugnació mútua ( per exemple , la classificació ) ningú . Aquests són els termes del nostre discurs disciplinar . La seva imprecisió pot ni ser evadit ni va esdevenir una justificació per a l'escepticisme hiperbòlic .

Què objectivitat pot significar en una edat postpositivista ésnomés l'empresa encarregada del discurs disciplinari dins d'aquests estàndards. És el que Allan Megill ha anomenat la " objectivitat disciplinària" , però , a la llum de tot el que hem vist sobre la " historització del subjecte històric , " la nostra objectivitat disciplinària històrica ha incorporat al seu interior el que Megill distingeix com " objectivitat dialèctica " també . [ 234 ]objectivitat dialèctic és només que el reconeixement de la contextualització i estructuració de l'intèrpret en qualsevol empresa de l'objectivació , " l'afirmació que la subjectivitat és indispensable
els historiadors de fet porten a terme aquesta comparació i crítica de les interpretacions . Ell anuncis als " criteris d'exactitud , exhaustivitat , la coherència , la progressivitat , la fecunditat il'obertura" . [ 233 ] Si bé pot ser que triem termes una mica diferents , expandir o contraure aquesta llista , el punt és que cap historiador pràctica és en absolut probable que prengui el conjunt estigui buit , fins i tot quan és probable que pensi que algun d'aquests criteris és ambigua o no susceptibles d'impugnació mútua ( per exemple , la classificació ) ningú . Aquests són els termes del nostrediscurs disciplinar . La seva imprecisió pot ni ser evadit ni va esdevenir una justificació per a l'escepticisme hiperbòlic .

Què objectivitat pot significar en una edat postpositivista és només l'empresa encarregada del discurs disciplinari dins d'aquests estàndards. És el que Allan Megill ha anomenat la " objectivitat disciplinària" , però , a la llum de tot el que hem vist sobre la "historització del subjecte històric , " la nostra objectivitat disciplinària històrica ha incorporat al seu interior el que Megill distingeix com " objectivitat dialèctica " també . [ 234 ] objectivitat dialèctic és només que el reconeixement de la contextualització i estructuració de l'intèrpret en qualsevol empresa de l'objectivació , " l'afirmació que la subjectivitat és indispensable elshistoriadors de fet porten a terme aquesta comparació i crítica de les interpretacions . Ell anuncis als " criteris d'exactitud , exhaustivitat , la coherència , la progressivitat , la fecunditat i l'obertura" . [ 233 ] Si bé pot ser que triem termes una mica diferents , expandir o contraure aquesta llista , el punt és que cap historiador pràctica és en absolut probable que prengui el conjunt estigui buit ,fins i tot quan és probable que pensi que algun d'aquests criteris és ambigua o no susceptibles d'impugnació mútua ( per exemple , la classificació ) ningú . Aquests són els termes del nostre discurs disciplinar . La seva imprecisió pot ni ser evadit ni va esdevenir una justificació per a l'escepticisme hiperbòlic .

Què objectivitat pot significar en una edat postpositivista és només l'empresaencarregada del discurs disciplinari dins d'aquests estàndards. És el que Allan Megill ha anomenat la " objectivitat disciplinària" , però , a la llum de tot el que hem vist sobre la " historització del subjecte històric , " la nostra objectivitat disciplinària històrica ha incorporat al seu interior el que Megill distingeix com " objectivitat dialèctica " també . [ 234 ] objectivitat dialèctic...