sdfasdfsadf

Tot i la gran memòria que hom atorga a la gent de l'Edat mitjana, donats els mitjans d'aquesta, a més a més de la intel·ligència de la Pucelle, és força difícil de saber si realment sabia llegir i escriure. De proves gràfiques n'hi ha; de la seva signatura com a mínim. Però la qüestió està en suspens tot i que s'acostuma a dir que en el període que va estar a la cort del Delfí, l'estiu de 1429,podria haver-ne après o bé haver rebut vagues nocions.
Tanmateix, la lletra va arribar a la cort de Chinon acompanyada de la fama de la Pucelle. Això va engegar un gran debat on es va discutir si era adient rebre-la, és a dir, si era cert tot allò que deia ser o era algú que ordia una vilania, o un engany. Cal dir que no va faltar pas curiositat per veure aquella que deia portar la salvaciód'Orléans i la coronació del propi rei. El factor detonant, però, fora la declaració de Baudricourt, que era un home de confiança del Delfí. D'aquesta manera, decidiren rebre-la.

Signatura de Joana
Aquesta fóra la primera prova que li varen fer passar. Si el reialme de França depenia de com pogués reaccionar la cort de Chinon, no es podien arriscar que una jove, potser il·luminada, o potser mística,es presentés davant del rei i el pogués matar. D'aquesta manera, el Delfí s'ocultà entre la gent que ocupava la sala.
El com Joana va aconseguir reconèixer la figura del rei d'entre la resta ha suscitat una gran discussió posteriorment. Una de les tesis més raonables i lògiques en aquest sentit, és la que apunta que ja l'hi havia descrit prèviament. El fet, però, és que Joana, en el procés va direl següent: "Quan vaig entrar dins la cambra del rei, jo el vaig reconèixer d'entre els altres, per consell i revelació de la meva veu, i li vaig dir que volia anar a fer la guerra als anglesos".
Amb habilitat, els jutges la van pressionar i li varen preguntar: "Quan la vostra veu us designà el vostre rei, hi havia alguna llum?" al que ella va defugir respondre com a tantes altres preguntes ambun francès sec i tallant "passez outre". Aleshores van afegir si va veure algun àngel a sobre del rei, a la qual cosa va respondre de la mateixa manera. Amb aquestes respostes s'han creat molts punts d'opinió però el fet és que la revelació de la seva veu es podria haver produint abans d'anar a Chinon, és a dir que hagués tingut un coneixement previ com apunta la tesi de què ja se l'havien descritamb anterioritat, com podria ser que la pròpia vestimenta el delatés.
Finalment, el rei la va rebre sola i ella li hauria exposat una pregària per persuadir-lo que li donés un exèrcit i l'enviés a Orléans; una de les curiositats més buscades d'aquest tram de la seva vida. Gràcies, però al testimoni del Duc d'Alençon, en el procés de nol·lificació; un home de gran pes amb sang reial, hauria estatel següent:
"Va ser el senyor i comte de la Vendôme qui la portà a l'apartament del rei. Quan aquest la mirà, li preguntà el seu nom. "Senyor Delfí", contestà ella, "Em dic Jehanne, la Pucelle; i el rei del cel t'envia una paraula a través meu, per la que tu seràs consagrat i coronat a Reims, i que tu seràs el lloctinent del Rei del Cel, que és ser Rei de França". Després que el Rei li havia fetunes quantes preguntes, ella li digué: "Amb els meus respectes, et dic que tu ets el vertader hereu de França i fill del Rei, i ell m'envia per guiar-te cap a Reims al final, on tu potser rebràs la teva coronació i consagració. Si tu vols". En acabar l'entrevista, el Rei digué que Joana li havia confiat secrets que no podien ser sabuts per ningú, excepte per Déu, qui hi havia posat moltaconfiança en ella. Tot això he sentit sobre Joana, però no tinc testimonis, sobre això".
Sembla ser, doncs, que segons el Duc d'Alençon aquestes haurien estat les paraules que van convèncer el Delfí; el qui aleshores la va dotar amb dos oficials, Ambleville i Guyenne, per protegir-la.[5] Jean d'Aulon es varen encarregar de la seva intendència, mentre que Louis de Coutes "Minguet" i Raymond li feren de...