Sevilla

El seu nom romà fou Iulia Romula Hispal o Híspalis del que en derivà (His(Ix)pa(bi)) el nom musulmà Ixbilis. Formà part de l'Hispània Ulterior (després Bètica) a la riba del Betis (Guadalquivir) queera navegable fins a la ciutat. Juli Cèsar la va fer colònia romana i encara que es va intentar afavorir a la veïna colònia de Betis (Baetis), Hispalis era al segle I una de les principals ciutats dela Turdetània, només avançada per Corduba i Gades, a les que va arribar a superar; en temps de Claudi Ptolemeu portava el títol de metròpolis i sota els vàndals i visigots era la capital provincial,per damunt de Còrdova. Era també seu d'un convent jurídic i portava els títols de Julia Romula i Colonia Romulensis.

Després del 711 va passar als musulmans (Musa ibn Nusayr hi va entrar el 713) il'administració fou confiada als jueus, amb un destacament àrab; una revolta poc després fou reprimida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (714). Aquest hi va establir la capital del valiatd'al-Àndalus (714-716) i ho va restar sota Ayyub ibn Habib al-Lakhmí (716) fins que al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí (716-719) la va traslladar a Còrdova (717). L'antiga noblesa visigoda fou substituïdaper una noblesa militar àrab, sobretot iemenita.

Va patir algunes revoltes dels nobles àrabs sent les principals la del 766 dirigida per Said al-Yashubi al-Matari, iniciada a Niebla, i la delgovernador Abu l-Sabbah ibn Yahya al-Yashubi, que havia estat destituït. El 771 o 773 Haywa o Hayat ibn Mulamis al-Hadrami, que tenia el suport dels iemenites de la ciutat, es va revoltar de maneraconcertada o quasi simultània amb Abd al-Ghaffar al-Himsi que operava al nord-oest de Sevilla i fins a Còrdova; a la mateixa època operaven altres rebels. Posteriorment sembla que la comarca va gaudir de pau.El 844, en temps d'Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam fou objecte dels atacs dels normands o madjus, que el 25 de setembre van derrotar els cordovesos a Cabtal, saquejant les afores d'Isbiliya i...