siempre




Supervivent d’un cant remot

Antologia poética Josep Carner





ÍNDEX


1. Introducció
Josep Carner i Puig-Oriol, nascut a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970.  Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans” i el màxim representant de la poesia noucentista. Aquest poema forma part del’obra Auques i ventalls publicat a l’any 1914, i revisat per ell mateix el 1957. Auques i ventalls és un llibre d’ambientació ciutadana, sobre Barcelona, i ho fa des de la lírica més convencional que el caracteritza. És una oda a Barcelona, idealitzant-la. És l’últim gran llibre de to noucentista.
2. Poemes
2.1.La bella dama del tramvia

Argument

El poema es pot dividir en tres parts: la primerapart que correspondria a les tres primeres estrofes, la segona part que correspon a la quarta, cinquena i sisena estrofa i l’última part que és la estrofa final.

A la primera estrofa, se’ns parla d’una dama molt bella, que destaca entre molta gent. Quan parla d’aquesta dama, Josep Carner, diu que és eterna, volent dir que sempre perdurarà el record d’aquesta dama en la seva memòria. Aquesta dama,està esperant al tramvia.

A la segona estrofa, Carner descriu com és la dama, que sempre desperta desig perquè és molt bella. Diu que de lo bonica que és, la seva veu també ha de ser molt melodiosa. I Carner suposa que és de París o de Guatemala. També descriu com va vestida elegantment.

A la tercera estrofa, quan ja és apunt de pujar al tramvia, Carner diu que s’allunya a l’infinit, vers9, volent dir que ja mai més la veurà. És per això que acaba l’estrofa amb el dubte de pujar o no al tramvia. També acaba dient, que tant de bo fos eterna i la pogués veure sempre...

Aquesta primera part també serveix per descriure’ns com és aquesta dama. I ens deixa amb la pregunta de què passarà tot seguit.

Comença la quarta estrofa, responent la pregunta que s’havia qüestionatanteriorment. Diu que més val que s’allunyi ja que potser ell s’està imaginant una dama perfecta i que si la conegués bé, potser no ho és tan, i vol seguir amb el record que ell ha imaginat. Per tan prefereix que pugi al tramvia, i mai se li canviï la idea que té a la imaginació.

A la cinquena estrofa, el peta comença a pensar que potser realment no es mereix tan de prestigi, diu que el més segur que noseria una dama pura. Al versos 19 i 20 diu que deu parlar en castellà, desprestigiant la llengua catalana.

En els dos primers versos de la següent estrofa, segueix desprestigiant a la dama. I aconseguir l’alta bellesa duradora, ja que és millor la solitud, no com la Bella dama del tramvia.

I per últim, a la setena i última estrofa Carner fa una reflexió explicant el xoc entre l’irreal i larealitat. Diu que la majoria de les esperances són fugaces com la bella dama del tramvia. I avisa al jovent del xoc que es produeix, perquè no els hi passi a ells i vagin en compte.

Carner, en aquest poema, fa una idealització de la realitat, que segurament no és tal i com es pensa. Està escrit en un llenguatge senzill, tot i que alguns mots són antics (sa llegenda, fóra, se’ns ne va, carella...), i es fa referència a el “pues” castellà. És, per tant, un poema noucentista perquè idealitza la dama, tot i que no la vol arribar a conèixer bé perquè se’n portaria una decepció, segons ell.

Personatges

La principal protagonista que hi apareix és la Bella dama del tramvia, on Carner ens la descriu com a una dona molt bonica, elegant, amb molts de diners, la idealitza molt, però querealment segons ell, deu parlar Castellà desprestigiant doncs, el català… Destaca entre la multitud.

També apareix el jo poètic, Carner, on ens explica tot el que pensa sobre la dama, descrivint què fa i com és, tan físicament, com personalment. Aconsella als joves perquè mai caiguin a la trampa entre el que ells creuen i la realitat.

Esmenta a un col·lectiu de gent que esperen al tramvia,...