Sotteatrefamiliar





Revista Faristol, núm. 64, juny 2009


DE LES PÀGINES DEL LLIBRE
A LES BAMBOLINES DE L'ESCENARI

Andreu Sotorra
escriptor, periodista i crític de teatre


El teatre català viu un dels moments més esplendorosos de la seva història. I el teatre adreçat als infants i joves, després de l'auge i la davallada dels cicles Cavall Fort (1967-1987), amb el relleu de la pretesa normalització cultural,ha vist com es creava un ventall de companyies professionals joves, sales estables, festivals i xarxes que es mouen al marge de les temporades escèniques i que compta amb un públic fidel i en constant renovació. Una ullada a les programacions de les dues últimes temporades ho constata, de la mateixa manera que també deixa entreveure que la literatura clàssica és la base d'aquest àmbit teatral ique els dramaturgs contemporanis brillen a l'escenari per la seva absència.


***

Si agafem a l'atzar la cartellera teatral d'un cap de setmana qualsevol, trobem desenes d'escenaris catalans que ofereixen espectacles adreçats a espectadors primerencs, bàsicament, a partir dels tres anys. La majoria d'aquests espectacles són autoria de les mateixes companyies que els han creat a partird'adaptacions de contes clàssics. Els germans Grimm, Hans Christian Andersen, Charles Perrault i companyia botarien d'alegria amb les liquidacions de drets d'autor si avui fossin associats de la SGAE i les seves filials estrangeres.
Això fa que, a vegades, en una temporada, convisquin en escenaris d'una mateixa població dues versions diferents, per exemple, de La Caputxeta Vermella, de Hansel i Gretel o deLa Ventafocs. El teatre d'aquest principi de segle XXI adreçat als nois i noies ha deixat de banda el compromís de l'estrena de textos originals d'autors catalans contemporanis, malgrat que no es pot dir que no se'n continuïn publicant, sobretot, i gairebé en solitari, per la constància de la col·lecció Micalet, de Bromera Edicions, amb seu a Alzira.
La mancança no és exclusiva del teatre per ainfants i joves. Tampoc el teatre per a adults té, a hores d'ara, gaires col·leccions que el representin amb pluralisme i objectivitat, tret de les publicacions acordades institucionalment entre el Teatre Nacional de Catalunya i editorials comercials. Fins i tot una col·lecció modesta que editava l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya en col·laboració amb la SGAE, dins de larevista Entreacte, ha estat cancel·lada per falta de suport.
En conseqüència, doncs, la gran majoria de col·leccions de literatura per a infants i joves, tampoc no contemplen la publicació de textos de teatre, cosa que probablement ha portat els integrants de les companyies a autoabastir-se amb creacions dramatúrgiques pròpies que inclouen el guió original o l'adaptació, els efectes especials,l'escenografia, el vestuari, la il·luminació, la música... i sovint també la gestió, la distribució i la promoció.

UN PLANTER DE NOUS PROFESSIONALS

Els últims anys de feina de formació feta a través de l'Institut del Teatre i d'escoles privades, sobretot les musicals, han fornit el sector d'un planter d'actors i actrius, ballarins i ballarines, cantants, directors i directores, i tècnics dediferents especialitats que, a vegades per vocació, a vegades com a sortida d'emergència davant la precarietat de l'ofici, aboquen en espectacles familiars l'enginy, la creativitat i la il·lusió que demana una opció d'aquesta mena.
Gràcies a una cosa i l'altra, i també a la millora de les infraestructures escèniques del territori, el teatre per a infants es nodreix de bons professionals i ha anataconseguint un nivell interpretatiu i tècnic considerable, de molt bon nivell, fins al punt que alguns d'aquests espectacles formen part de programacions estables com les del Teatre Nacional de Catalunya i del Gran Teatre del Liceu.
Al costat d'aquests dos grans equipaments, però, hi ha les temporades continuades d'escenaris com el Jove Teatre Regina i el Guasch Teatre, amb vint i deu anys de...