superconductivitat

LA SUPERCONDUCTIVITAT
Què és la superconductivitat?
Sabem que la resistència elèctrica dels metalls i dels aliatges en general disminueix en baixar la temperatura. La superconductivitat és lacaracterística intrínseca que presenten certs materials quan, en refredar-los a temperatures extremadament baixes, perden totalment la resistència elèctrica. És a dir, quan un material condueix elcorrent elèctric sense resistència ni pèrdues diem que s’ha transformat en superconductor.
S’ha observat que els corrents introduïts en bobines superconductores romanen constants uns quants anys.
Quanes va descobrir la superconductivitat?
La superconductivitat va ser descoberta el 1911 pel físic holandès Heike Kamerlingh Onnes quan va observar que la resistència elèctrica del mercuri desapareixiasi era refredat a 4K mitjançant heli líquid. El punt d’ebullició de l’heli a 1 atm és de -267ºC.
El plom també presenta superconductivitat quan es refreda a aquesta temperatura.
Valors crítics
Sesap que la superconductivitat en cada material només existeix en determinades condicions, sempre per sota de la temperatura crítica (Tc), la intensitat crítica de corrent elèctric ( Ic) i laintensitat crítica de camp magnètic (Bc).La representació tridimensional d’aquest valors constitueix una superfície, característica de cada material, la qual delimita les condicions en què es dóna lasuperconducció.
Descobriment de nous superconductors
Mantenir un superconductor a les baixes temperatures de l’heli líquid és difícil i costós. Per això, al llarg del segle XX s’han realitzat recerques pertrobar materials que es converteixin en superconductors a temperatures més altes. Primerament es varen trobar altres metalls i aliatges superconductors, per als quals les temperatures crítiques erena l’entorn dels 18K (-255ºC). El 1973 es va descobrir un material amb una temperatura crítica de 23K (-250ºC).
Ceràmiques superconductores
El 1986 hi va haver un avenç important: Es va descobrir...