Tema 7 - Historia de España

Tema 7. L’època de la Restauració borbònica
1. Llegeix atentament els documents i fes un informe sobre el faldsejament electoral duran la
Restauració. Tingues en compte: (pàgina 157)

La imposició del candidat: l’encasellat.
En què consistia el caciquisme, qui eren els cacics i quina influència tenien en els processos electorals.

A la Restauració, un cop acordat el nou partit alqual corresponia governar es van assegurar que aquest triomfes seguint un mecanisme. El primer pas va ser que el rei va atorgar el decret de dissolució de les corts a un nou cap de govern per tal de que pugui convocar noves eleccions, les quals van ser preparades seguint un procés d’adulteració del vot per assegurar-se el triomf. Al Ministeri de Governació es fabricaven els resultats electoralsamb una llista prèvia dels candidats que convenien al govern segons com els interessi més a ells, fet que s’anomena encasellat. Els candidats, com per exemple diputats, aliens a la circumscripció se’ls anomenava cuneros.
Aquesta circumscripció funcionava ja que el ministre de governació informava a cada governador civil de cada província quin havia de ser el resultat segons l’encasellat, i aquesttransmetia la llista dels candidats ministrals als alcaldes i als cacics, els quals la seva missió consistia a assegurar el triomf als candidats pactats i encasellats. Els cacics eren els que falsejaven les eleccions per tal de que s’obtinguessin els resultats desitjats.
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentàriacom les eleccions o els partits polítics, però a la pràctica el poder reial es troba en mans dels cacics que posseeixen major influència econòmica i social a cada localitat.
A més, molts compraven vots als necessitats per pocs diners i d’aquesta manera s’amagaven fingint fer una obra de caritat. Altres, com que a les llistes d’electors la majoria eren noms imaginaris o de difunts, falsificavenels vots de d’aquests amb agents disfressats de paisà per anar a votar, i així augmentar el nombre de vots per assegurar l’elecció del candidat adequat segons ells.
A aquest conjunt de trampes electorals que ajudaven a aconseguir el falsejament dels resultats electorals se l’anomena tupinada.

2. Elabora una relació de les practiques electorals fraudulentes que consten als documents, tanttextuals com icònics. (pàgina 157)
La principal relació que hi ha entre els documents i les reproduccions icòniques és troba en el falsejament electoral que existia mitjançant el caciquisme. Tot i que teòricament el règim polític era democràtic ja que és procedia a votacions, el resultat de les eleccions era el d’un acord que prèviament s’havia acordat entre els partits.

3. Contesta lapregunta clau (era democràtic el sistema de la Restauració?) de manera
argumentada utilitzant la informació dels documents. (pàgina 157)
Tot i que teòricament el règim polític és basava en principis liberals i democràtics: representació parlamentària, vot lliure, etc... , realment a l’hora de la pràctica era un govern fictici en el que hi havia una monarquia inqüestionable, s’acordava prèviamententre els partits dinàstics qui havia de governar en cada moment, és prohibia i perseguia l’oposició, hi havia frau electora, és a dir, és falsejaven els vots i és votava amb nom de difunts, etc...



1. Fixa’t en la imatge. (pàgina 166)
a) Descriu l’escena de la caricatura i identifica’n els elements satírics que fan referència als
vicis electorals de l’època.
A la imatge (laCaricatura de la Flaca, 1.872) observem com la població, formada per cacics, sicaris, forces de l’ordre públic, pagesos i obrers presoners del caciquisme... segueixen el candidat de govern que és troba a dalt d’un embut. Alguns porten gàbies que contenen els vots (com si fossin urnes), d’altres van armats o amb bastons i altres representen als taüts dels morts, ja que agents disfressats de paisans...