Tema 7

7.1 Els corrents anarquistes

S’arrelen principalment a Catalunya i a Andalusia.
L’any 1881 la FRE es va adaptar a les noves lleis que prohibien les organitzacions de caràcter internacional.
Degut als desacords dins d’aquesta organització i la pressió constant al moviment obrer i pagès, una part de l’anarquisme es va desmarcar i va atemptar contra: l’Estat, la burgesia i l’Església.
Desprèsde diversos episodis violents (bombes al Liceu, contra la processó del Corpus de Barcelona. Es va crear una dinàmica basada en acció/repressió/acció. El moment culminant d’aquest espiral va ser el procés de Montjuïc (1897 a Barcelona) en què van condemnar i van fer executar cinc anarquistes.
Els anarquistes es van dividir en acció directa (de caràcter terrorista i forta repressió) i acció demasses. Això va conduir a la organització de caràcter sindical. El 1910 es crea la CNT.

7.2 El socialisme obrer
La nueva Federación Madrileña de caràcter marxista es va convertir en el Partido Socialista Español (PSOE) dirigit per Pablo Iglesias. Son partidaris de la lluita política i parlamentària.
Aquest presentava un programa de reformes immediates (dret d’associació, de reunió i demanifestació, el sufragi universal, la reducció de jornada, la prohibició de treball infantil i mesures socials).
Mes tard el partit es va afiliar a la segona Internacional socialista i va participar en la primera celebració del Primer de Maig (jornada de reivindicació obrera).
El 1888 es va celebrar el primer congrés a Barcelona i la Unió General de Treballadors (UGT). Tenia un caràcter reivindicatiude millores en les condicions laborals dels obrers i del dret de vaga.
El PSOE va arrelar a Madrid, al País Bac i a Astúries.

Tema 7. L’època de la Restauració borbònica (1875-1898)
Martínez Campos fa un pronunciament el 1874 i es acollit favorablement per l’exèrcit i les forces politiques conservadores. Aquest fet va significar la restauració de la monarquia amb Alfons XII. Antonio Cánovasdel Castillo va assumir la regència fins al 1875.


1.1Un nou sistema polític
Els grups conservadors acceptaven la Restauració perquè esperaven que la monarquia tornés la estabilitat política i posés fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social.
Cánovas buscava una estabilitat interior i una defensa del ordre, posar fi a la ingerència de l’exèrcit en la vida política.
Vaplantejar dos objectius: elaborar una constitució que es crees un sistema polític basat en el bipartidisme(com el de EU o com el del Regne Unit) i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.
Va convocar unes eleccions per poder redactar una constitució(1876) en les corts constituents (La constitució de 1869 havia quedat sense efecte amb la república). No era partidari delsufragi universal, pero les primeres eleccions les va fer amb sufragi universal tot i que després va tornar al sufragi censatari.

La constitució de 1876
De caràcter conservador, amb sufragi censatari i sobirania compartida entre les corts i el rei. Es ambigua i per això dura tant.
La constitució considerava la monarquia com una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisiópolítica. Constituïa un poder moderador que havia d’exercir d’àrbitre entre els partits polítics.
El monarca tenia dret de vet, nomenament de ministres i potestat de convocar les corts, suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern.
Les corts eren bicamerals: Senat i Congrés dels diputats. La constitució no fixava el tipus de sufragi, però una llei del 1878 va establir el vot censatari.Al Senat la meitat dels senadors ho eren per dret propi o vitalici. L’any 1890, en què el partit liberal era en el poder, es va aprovar el sufragi universal masculí.
La Restauració vol adoptar el model democràtic però a l’hora de la veritat tot és un muntatge, on esdevindrà la burgesia.
La constitució era partidària de la religió catòlica, tolerava les altres creences sempre que no se’n fes...