Termalisme Vs Hidroteràpia

INDEX


INTRODUCCIÓ 3
EL TERMALISME 4
HISTÒRIA 5
PROPIETATS 7
LES AIGÜES TERMALS 8
BENEFICIS DE LES AIGÜES 12
HIDROTERÀPIA 13
TRACTAMENTS 14
BENEFICIS DE LA HIDROTERÀPIA 15
CONCLUSSIÓ 17
BIBLIOGRAFÍA 18


















INTRODUCCIÓ


En aquest treball intentaré explicar elconcepte de hidroteràpia i termalisme, així com la diferència que hi ha entre tots dos i també les seves semblances. Faré un petit resum dels tractaments que es fan.
El més curiós es que sembla que siguin diferents una de l’altre, el termalisme i la hidroteràpia, però al llarg d’aquest treball es veurà que un no pot ser sense l’altre.
Tenim que entendre que un es una disciplina i l’altre es unconjunt d’activitats utilitzant l’altre. Bé sembla una mica liat però en el moment que comencem a llegir les definicions de cadascuna ho entendrem.











EL TERMALISME


El termalisme és el conjunt d'activitats turístiques, lúdiques, hoteleres i medicinals, desenvolupades al voltant de les fonts d'aigües calentes naturals o aigües termals.
La història de l'aigua com aagent terapèutic comença en la prehistòria. Els homes van observar que els animals ferits o malalts s'acostaven a fonts d'aigua calenta o amb un sabor o olor diferent a la que solien beure, i que després es milloraven.

Al principi es considerava l'aigua com un element sagrat, adorant-lo com a objecte de culte. Les malalties per a ells eren càstigs manats per Déu al ofendre, que manava un esperitmaligne que s'introduïa en el cos. La curació s'obtenia mitjançant la ingesta d'aigua procedent de les entranyes de la terra.































HISTÒRIA



Època grega

En aquesta època ja es coneixien els plaers termals, quedant reflectits en escrits i imatges. Molts Déus guarien a partir d'aigua. Per això els balnearis es deien Asclepio,d'Asclepi, Déu de la Medicina, i es construïen en zones termals considerades beneïdes pels Déus. És a dir, si es tenia Fe existia la curació, i per això els malalts acudien com peregrinació, on eren atesos per sacerdots descendents d'Asclepio aplicant tècniques hidroteràpiques.
Hipòcrates no considerava la fe com a cura. Per a ell la malaltia era un desequilibri del cos, i per sanar-lo esnecessitava una vida sana: aigua, llum, dieta, massatges i estar tranquil. Per Hipòcrates la hidroteràpia era un mitjà per curar: creia que l'aigua calenta debilitava la musculatura i afavoria les hemorràgies, per això la aplicava a espasmes musculars, insomni, i curació de ferides i nafres purulentes. L'aigua freda era usada per calmar processos inflamatoris, dolors articulars, contractures musculars, il'aigua de mar per erupcions cutànies o ferides no infectades.

Les tècniques d'aplicació eren similars a les utilitzades avui en molts balnearis: banys de vapor, dolls, aplicacions de fang i fang, compreses humides calentes ...



Època romana

Durant l'època romana es van construir termes públiques en gairebé totes les grans ciutats. Al ampliar el seu Imperi, es va anar estenent lacultura per tot Europa. Molts escriptors relaten característiques pròpies de les aigües, realitzant estudis sobre elles.
Les tècniques eren semblants a les gregues, buscant un equilibri del cos alterat per causa de la malaltia, sent una de les aplicacions més comuns l'alleujament dels dolors reumàtics.

Edat mitjana

Aquesta època es divideix en dues branques, l'Europa Cristiana i el món àrab. Ala primera s'abandona el culte al cos i a la higiene, eliminant els coneixements adquirits anteriorment. En canvi, l'islam creia que la hidroteràpia era una cosa meravellosa. La higiene i la cura del cos a través de l'aigua cobren importància. El major metge de llengua àrab, Rhazes i Avicena, escriptor de múltiples tractats de medicina, posteriorment traduïts al llatí, va desenvolupar la...