terraco




Tarragona



























Índex

L’arc de Berà p.2
L’aqüeducte romà p.4
Tarraco p.5
El circ de Terraco p.5
La Torre dels Escipions p.7
Redacció p.8



































L’Arc de Berà
La famosa via en que esta situat aquest arc es la Via Augusta que fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament transcorria al llarg de lacosta mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis.Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle VI aC amb el nom de Via Heraclea(o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiquesColumnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Anníbal.
Un arc honorífic vol dir que està en l’honor a algú .Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura entre el 15 i el 5 aC i dedicat a l'emperador August. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripcióal·lusiva a la seva construcció. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco
Aquest arc no era originari de Tarraco. Ho sabem perque a la inscripció diu serg i partenia a la tribu Sergia que era d’Hispalis andalusia. El terracians partenyen a la tribu Galeria.
L’Arc té una obertura i les pedres són grans unides sense marter(res que les uneixin, cement etc.)
Té 8 pilastres estriats i els capitells són del ordre corinti.L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, elrenaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en laMaison Carrée de Nimes, el Panteó de Roma o en la façana del Congrés de Diputats o del Museu del Prado de Madrid.
Altres motius per eregir arcs de triomf apart de commemorar victòries militars són  delimitar l’extensió d’un territori o en honor de emperadors.
Les obres de restauració de l’arc van ser al s.XVI
La inscripcióllatina ‘’ Ex testamento L. Licini L.F Serg. Surae Consecratum’’ vol dir Erigit a partir del testament de Luci Lucini Sura, fill de Luci i de la tribu Sergia.
L’aqüeducte romà
Altres noms amb el que es coneix el aqüeducte romà són El pont de diable o l’aqüeducte de les ferreres. Duia l’aigua del riu Frangolí. Va ser construït al s.I i va estar en funcionament fins la Edat Mitjana. La seva llargada ésde 217m i la seva alçada màxima de 27m. Podem observar 2 nivells d’arcades al nivell inferior hi han 11 arcades i al superior 25, en total tenim 38 arcades.
Tota l’estructura fou constuïda sense marter, t’ecnica que es coneix amb el nom llatí de l'opus quadratum que és un sistema constructiu de l'arquitectura romana, on s'establien carreus de pedra de la mateixa altura en filades paral·lelesregulars, de vegades sense emprar morter. Aquesta tècnica de construcció va ser utilitzada pels grecs i els romans sobre el segle VI aC endavant, aconseguint cada cop més precisió i exactitud en el tall del bloc. Aquesta tècnica es va continuar utilitzant durant tot l'Imperi Romà, fins i tot després de la introducció del morter. S'utilitzava sovint juntament amb altres tècniques. El tipus de pedra, lamida dels blocs i la forma en què s'ajuntaven, poden ser utilitzats per ajudar els arqueòlegs a datar les estructures fetes amb aquesta tecnologia.
El canal que duia l’aigua fou construït amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica . L'opus signinum és una mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa que, aplicada en paviments o recobriments de paret, els atorga propietats...