Textoresumen1

UNITATS ESTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR
La Península està estructurada per una Meseta i dues depressions: les valls de l’Ebre i del Guadalquivir. Un sistema muntanyenc (sistema Central) divideix la meseta en dues parts: Submeseta nord i Submeseta Sud. Diversos sistemes muntanyencs voregen la Meseta. Pel nordoest les muntanyes de Leó la separen de la Vall del Sil i del massís Galaic; pel Nord,la Serralada Cantàbrica s’interposa entre la Meseta i el Cantàbric; per l’Est el Sistema Ibèric la separen de la Vall de l’Ebre i de les planúries litorals llevantines; al Sud, entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir es troba una sucessió de serres que reben, en conjunt, la denominació de Sierra Morena. Cap a l’oest, les Mesetes descendeixen suaument fins la frontera amb Portugal il’Atlàntic.

MASSÍS GALAIC I MUNTANYES DE LLEÓ
UNITATS DEL RELLEU GALLEC
* Les majors alçades del massís galaic-lleonès es troben a les serralades orientals (Ancares, Caurel, Segundera, Queixa y San Mamede). Aquestes son: Peña de Trevinca (2.095 m), Peñarrubia (1.826 m) i Cabeza de Manzaneda (1.778 m), la major alçada de Galícia. Continua cap el nord de Portugal.
* Quasi tot el sòl ésondulat, formant àmplies valls i solament de forma excepcional sols horitzontals. Cap a l’oest es troba l’altiplà central lucens (Terra Cha), una extensa planúria.
* Format a l’Era Arcaica, va patir els efectes plegaments hercinians al Primari. És el més vell i desgastat de la Península i ha estat sotmès a una intensa erosió.
* És el típic relleu apalachense, de formes suaus i malgrat la menoraltitud mitjana (500 m.) fa de Galícia un país accidentat i muntanyenc, surcat de serres ense ordre precís, que envolten petites valls i que poc a poc baixen de nivell fins enfonçar.se a l’ceà en àmplies ries.
* És una regió complerta, autònoma que s’extén per tot el NW peninsular. Comprén els territoris més antics d’Espanya i no té un nucli central. Separada de la Meseta , al SE per ladepressió del Bierzo i a l’est per les estribacions occidentals de la Serralada Cantàbrica. Resta dividit en dos sectors per la vall del Miño. A l’est del riu formen un extens arc les serres de Xures, Sant Mahmed, Quejia (pic més elevat Cabeza de Manzaneda, de 1.778 m.) Caurel, Ancares i Meira. A l’est les serres de Gistral, la Carba, la Loba, del Faro i del Suido. Entre elles s’estèn l’altriplà de Lugoo Terrachá.
* De Cabeza de Manzaneda parteixen en forma radial serres en totes les direccions, accidentant el sòl gallec. El Monts de Lleó serveixen d’enllaç entre asquest massís i la serralada Cantàbrica.
GEOMORFOLOGIA

SERRALADA CANTÀBRICA
És més jove, més abrupta i més elvada que el massís Galaic. Es va formar a l’Era Primària a conseqüència dels plegaments hercinians. Comença al’oest a la serra de Rañadoiro i es perlloonga a l’est fins la serra d’Isar. El relleu es va rejovenir az l’Era Terciària pels plegaments aklpins i aix`po explica l’aspecte de muntanyes joves que s’adverteia les seves alineacions muntanyenques.
El nucli muntanyenc més important son els Picos d’Europa, amb nombroses cims que passen els 2.500 m., com el Naranco de Bulnes, i altres més elevade com PeñaVieja i Pela de Cerredo.
A l’oest dels Pics d’0Europa, l’alineació principal s’allunya de la costa i per Peña urbiña fins el massís Galaic, en tant que altra alineació va per la serra de Jistredo i les Muntanyes de Lleó. Els ports o passos més alts (més de 1.000 m.) i el més utilitzat és el de Pajares.
* S’estén des d’Astúries fins el País Basc. Les majors alçades es troben a la partoccidental, als Pics d’Europa. Assenyala el límit entre l’Espanya plujosa , verda i humida i l’Espanya seca de la Meseta. Presenta una acusada asimetria de la ladera nord a la sud. Pujant des de la Meseta, s’aprecia un ascens poc pronunciat, però des de la serralada al Cantàbric el descens és sobtat i fa que els rius i i torrents es desllicen vertiginosament, profundament encaixats (p. Ex., la gorga...