tgfytr

Si les necessitats fisiològiques estan relativament ben gratificades, llavors sorgirà una nova sèrie de necessitats, que es poden classificar aproximadament com a necessitats de seguretat (seguretat,estabilitat, dependència, protecció, absència de por, ansietat i caos; necessitat d'una estructura, d'ordre, de llei i de límits, forta protecció, etc.). Tot el que s'ha dit de les necessitatsfisiològiques és igualment cert, encara que en menor grau, d'aquests desitjos. L'organisme pot estar de la mateixa manera dominat completament per ells. Poden erigir-se en els organitzadors gairebé exclusiusde la conducta, posant totes les necessitats de l'organisme al seu servei i, en conseqüència, podrem descriure a tot l'organisme com un mecanisme a la recerca de seguretat.

Pràcticament tot semblamenys important que la seguretat i la protecció (fins i tot a vegades les necessitats fisiològiques, que estant satisfetes, ara es desestimen). No obstant això, els adults sans i afortunats de lanostra cultura estan àmpliament satisfets en les necessitats de seguretat. Per tant, en un sentit molt real, no tenen necessitats de seguretat com a motivadors actius. Igual que una persona sadollada jano té gana, una persona segura ja no se sent en perill. Si volem veure aquestes necessitats directa i clarament hem de tornar la mirada als individus neuròtics o gairebé neuròtics, i als desvalgutseconòmics i socials, o si no al caos social, la revolució o la crisi d'autoritat. Entre aquests dos extrems podem percebre l'expressió de les necessitats de seguretat només en fenòmens com, per exemple,la preferència comuna per un treball fix i estable, el desig d'un compte d'estalvis i d'una assegurança mèdica, dental, d'atur, d'incapacitat, de vellesa".
Si les necessitats fisiològiques estanrelativament ben gratificades, llavors sorgirà una nova sèrie de necessitats, que es poden classificar aproximadament com a necessitats de seguretat (seguretat, estabilitat, dependència, protecció,...