Tipus d'escoles

TIPUS D’ESCOLES

Albert Usubiaga Guimerà
Teoria i història de la educació
BCE1

Índex
•
•
•
•
•
•
•
•

Escola Palmeta de Faig
Escola Passar-se-la bé
Escola Jo sóc nosaltres
Escola Jo sóc la meva circumstància tecno
Escola L’espiral de la vida
Escola Penso, per tant existeixo
Escola No em vinguis amb romanços
Escola Tutti frutti

Escola Palmeta de Faig
• Aquest tipusd’escoles eren un estri moralitzador que implantava la
submissió com un bé. Tots els alumnes temien al mestre i no tenien cap
tipus de relació. Aquest sistema tenia una certa “racionalitat” ja que era
implacable i donava seguretat al mestre.
L’Enciclopèdia era el text de cultura docta que estudiaven i estava dintre
de la cultura de submissió. Aquesta cultura te relació amb les formes de
pensar,sentir i desitjar d’una societat n al submissió i el respecte estaven
instal·lats a casa, a l’escola, a l'Església,... La cultura aconseguia implantar
per la ment de tipus polar (bo-dolent), cada fet dolent rebia un càstig que
feia al alumne arribar a la comprensió. Alhora establien lligams dolormoral i entre moral-renúncia.
El senyor Pal de Bastó era el transmissor de al cultura, actualmentsegueix
entre nosaltres sense palmeta ni enciclopèdia però segueix en forma de
submissió.

Opinió personal
• Considero que aquest tipus d’escola te els seus punts
positius i els seus negatius. A favor, crec que hi ha que tots
els nens aprenien de l'Enciclopèdia i la seguretat que el
mestre tenia. En contra, trobo que implantar la submissió
com un bé és il·lògic, tenir que témer al mestreho veig
molt malament ja que el mestre és la persona que t’ha
d’ajudar a adquirir coneixements i no crec que estigui bé
castigar als nens físicament. Finalment, opino que amb
aquest tipus d’ensenyament s'oblida una part molt
important de l’educació del nen que és la creativitat.

Escola Passar-se-la bé
•Aquest tipus d’escola coneguda també com és d’origen angles i els
seus capdavanterssón Sigmund Freud i William Reich. L’escola estava
pensada perquè els nens fossin feliços, aprendre era secundari. Cal
anul·lar l’autoritat i establir la llibertat com un valor suprem. La
llibertat estava condicionada, és a dir, la teva llibertat acaba on
comença la dels altres. Tots eren iguals tant mestres com nens. A
l’escola hi havia normes intocables per evitar perills. L’estri
fonamentalera l'Assemblea General on tots tenen veu, es discutien
els problemes per que la llibertat no es convertís en llibertinatge.
Cultura encarrilada i regulada per Neilli, aquesta s’alimentava de
l’activitat amb els nens. Les possibilitats culturals eren molt amplies i
els nens desplegaven els seu propi currículum mitjançant tallers on
descobrien tot el que podien arribar a fer.

Opiniópersonal
• Crec que aquest tipus d’escoles són molt bones ja que
busquen la felicitat dels nens, els ensenyen
d'importància de la llibertat i el respecte als demes,
però contràriament no em sembla bé que aprendre
sigui secundari, ja que l’aprenentatge és molt important
sobre tot per la seva formació i més endavant en el seu
desenvolupament. També trobo molt favorable pels
nens que hi hagi unaAssemblea on tots tinguin veu i
que mestres i alumnes siguin iguals. Això fa que
aprenguin a conviure i a expressar els seus problemes.

Escola Jo sóc nosaltres
• L’escola te les seves arrels en les escoles de preguerra civil
espanyola. Seguia els principis de l’escola activa i els mestres
estaven adscrits a l’escola nova. L'Assemblea General era el
centre de tot. Els nens estaven dividitsen tres grups. Cada mes
governava l’equip que el mes anterior hagués aconseguit més
punts. A final de mes és sumaven els punts i es sabia qui
guanyava. Els membres del equip guanyador ocupaven els
càrrecs del “govern”. Les puntuacions eren col·lectives.
Cada nen era membre d’un equip: Jo sóc nosaltres. Aquest
mètode feia que els nens aprenguessin porta una assemblea.
No hi havia èxits...