Tirant

Tirant lo Blanc: resum de les parts


1/ Tirant lo Blanc a Anglaterra

El Guillem de Varoic és una mena d’esbós dels trenta primers capítols del Tirant lo Blanc. Martorell aprofità el camenàs que li oferia aquesta obra, aprofitant-la i barrejant-la amb fragments del Llibre de Cavalleries de Ramon Llull.

En la fèrtil i delitosa illa d’Anglaterra vivia un cavaller, el comte de Varoic,guerrer, que en arribar als cinquanta anys decidí de desemparar la vida de les armes i emprendre un pelegrinatge a Jerusalem a fi d’obtenir el perdó pels seus pecats. Deixà a la seua dona i al seu fill un anell partit. Una vegada visitada la ciutat de Jerusalem, passà a Venècia, on féu córrer la brama que era mort i s’ho enginyà perquè aquesta notícia arribés a Anglaterra. Guillem, a més a més, tornà aVaroic, sa casa, vestit amb hàbit de sant Francesc, Amb cabells llargs i barbes i s’instal·là en una ermita, on vivia de caritat.

Passaren els anys, i Abraïm, rei moro de la Gran Canària, armà un poderós estol contra Anglaterra i després de vèncer en nou batalles consecutives obligà el rei a retraure’s a Londres, on fou assetjat, però no n’hagué d’eixir per la fam, i en retirar-se a Gal·les,arribà a Varoic, on la comtessa l’acollí i l’aconsellà de romandre-hi.

El rei d’Anglaterra descoratjat, es retirà a fer una lamentació que fou interrompuda per l’aparició d’una donzella que l’exhortà a tenir confiança en Déu i en la Verge i li digué que donara el comandament de l’exèrcit al primer captaire que veiés.

L’endemà, el comte ermità fou vist pel rei, i aquest li demanà en nom deDéu que deixés el seu hàbit i que vestís armes de guerra. Finalment, l’ermità admeté el comandament de les forces angleses i es preparà a actuar.

A la nit, el comte ermità es disfressà de moro i se n’anà al campament enemic, on llençà unes magranes, sobtant els enemics amb un incendi. Aprofitant el desordre, el rei d’Anglaterra, amb les poques forces que li restaven, atacà el campament dels morosi els feu fugir fins a recollir-se al castell d’Alimburg (Killingworth o Keniworth).

El rei de la Gran Canària trameté una lletra de batalla al d’Anglaterra, reptant-lo a mort en camp clos “rei per rei”. Al consell, el comte ermità proposà que, donada la joventut i la feblesa del rei d’Anglaterra, el duc de Lencastre ocupés el lloc del rei davant el rei moro, el qual era molt fort i moltvalent. Això suscità la indignació dels ducs de Glòceter, Bètafort i Atzètera, els quals es consideraven amb millor dret. El rei, però, imposà la seua autoritat i disposà que qui l’havia de substituir era l’ermità. Així doncs, el rei-ermità combaté amb el rei de la Gran Canària, el vencé i li tallà el cap. El rei ermità jurà no entrar a cobert fins a haver bandejat els moros d’Anglaterra i mobilitzàtots els hòmens d’onze a seixanta anys. Atribolada la comtessa, ja que suposava que el seu fill havia de prendre les armes, li pregà que en fes una excepció per ell, a la qual cosa el rei ermità respongué que l’única cosa que podia fer era no deixar-lo a soles durant la batalla. L’endemà, l’exèrcit marxa al camp de batalla i, gràcies a hàbils estratagemes, aconsegueix de vèncer les tropes mores.Després d’uns dies de descans, el rei ermità, mitjançant l’anell partit, es féu reconèixer a la comtessa com a marit seu i comte de Varoic.

El rei es tornà a Londres i el comte romangué cinc mesos a Varoic amb la seu muller, a la fi dels quals abandonà la vida mundana i es retirà a la seua ermita definitivament, no sense protestes i planys de la comtessa.
Temps després, amb motiu del seucasament, el rei d’Anglaterra féu que a la seua cort se celebraren grans festes d’armes, a les quals decidí concórrer un gentilhome bretó, el qual, acompanyat de molts altres jóvens, s’encaminà a Londres, i, separat del seu seguici, i adormit sobre el seu rossí, anà a parar a l’ermita on vivia Guillem de Varoic. Tirant manifestà a l’ermità els seu propòsits i aquest es meravellà que el jove bretó no...