TirantloBlanch
Páginas: 13 (3051 palabras)
Publicado: 13 de abril de 2015
Tirant Lo Blanch
- ¡Válame Dios! -dijo el cura, dando una gran voz-. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y lasagudezas de Plaerdemavida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de su género carecen.
Miguel deCervante, Don Quijote de la Mancha.
Però no jo no sé per què aquest Joanot Martorell no el veig llunyà, en el més profund de l´obscuritat medieval. El veig molt pròxim, contemporani: un contemporani. Té aquest gest cansat, desil·lusionat, i només incansable en la sensualitat, trist i a la vegada burleta, de l´europeu dels nostres dies.
Dámaso Alonso
La novel·la cavalleresca
Normalments´ha parlat de novel·la cavalleresca en oposició als llibres de cavalleries, tan freqüents des dels segles anteriors i que conten les gestes de cavallers errants, farcides de fets sobrenaturals i intervencions màgiques que es desenvolupen sobretot en llocs exòtics i desconeguts. Aquest tipus de llibre de cavalleries serà llegit fins ben entrat el segle XVII.
La novel·la cavalleresca, en canvi,parteix d´una concepció diferent no tant pel tema –cavallers dels quals es narren diferents gestes- com per la tècnica i l´ambientació. En les novel·les cavalleresques, els espais seran propers i coneguts, i els personatges seran versemblants tant per la seua manera de ser com per les seues actuacions, sense cap recurs a la màgia ni a fets extraordinaris.
Les dues novel·les cavalleresquesmés importants en la nostra història literària són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, la primera deguda a la ploma de Joanot Martorell mentre que la segona és d´autor anònim. Efectivament, en aquestes dues novel·les se´ns apareixen personatges de carn i ossos. Tots els protagonistes que hi apareixen, especialment Tirant i Curial, presenten les característiques de qualsevol persona del moment, notenen cap característica que es puga considerar màgica o meravellosa, les accions estan localitzades en geografies conegudes (l´illa d´Anglaterra, la cort de Constantinoble, la cort de França, el nord d´Àfrica, etc.) i ocorren en un temps pròxim per al lector, època de la qual prenen elements i apareixen als ulls dels lectors coetanis com alguna cosa pròxima a ells.
Biografia de JoanotMartorell
Joanot Martorell (1414-1465) va nàixer a Gandia al si d´una família noble i ja de ben jove fou armat cavaller, encara que no hi ha constància que participara en cap empresa militar. Sí que participarà, en canvi, en diferents conflictes cavallerescos i es coneixen algunes lletres de batalla seues. Les lletres de batalla eren escrits, bastant freqüents en aquella època, amb què un cavalleracusava un altre d´algun greuge i li demanava explicacions, normalment reptant-lo a lluitar; el cavaller reptat tenia dues opcions: retractar-se d´allò de què era acusat o lluitar amb el demanadant.
Sabem que Martorell viatjà a diversos indrets d´Europa –com, per exemple, Anglaterra-, cosa que explicaria el detall amb què apareixen reflectits en la novel·la. A més del Tirant i les lletres debatalla fou autor d´un relat inacabat, Guillem de Varoic, que retocat després forma la primera part del Tirant.
Autoria del Tirant
Tirant lo Blanch va ser escrit probablement entre el 1460 i el 1465, data de la mort de Martorell, i fou publicat per primera vegada a València el 1490. Hi ha un problema sobre l´autoria d´aquesta novel·la, ja que generalment s´ha considerat que, començada per...
- ¡Válame Dios! -dijo el cura, dando una gran voz-. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y lasagudezas de Plaerdemavida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de su género carecen.
Miguel deCervante, Don Quijote de la Mancha.
Però no jo no sé per què aquest Joanot Martorell no el veig llunyà, en el més profund de l´obscuritat medieval. El veig molt pròxim, contemporani: un contemporani. Té aquest gest cansat, desil·lusionat, i només incansable en la sensualitat, trist i a la vegada burleta, de l´europeu dels nostres dies.
Dámaso Alonso
La novel·la cavalleresca
Normalments´ha parlat de novel·la cavalleresca en oposició als llibres de cavalleries, tan freqüents des dels segles anteriors i que conten les gestes de cavallers errants, farcides de fets sobrenaturals i intervencions màgiques que es desenvolupen sobretot en llocs exòtics i desconeguts. Aquest tipus de llibre de cavalleries serà llegit fins ben entrat el segle XVII.
La novel·la cavalleresca, en canvi,parteix d´una concepció diferent no tant pel tema –cavallers dels quals es narren diferents gestes- com per la tècnica i l´ambientació. En les novel·les cavalleresques, els espais seran propers i coneguts, i els personatges seran versemblants tant per la seua manera de ser com per les seues actuacions, sense cap recurs a la màgia ni a fets extraordinaris.
Les dues novel·les cavalleresquesmés importants en la nostra història literària són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, la primera deguda a la ploma de Joanot Martorell mentre que la segona és d´autor anònim. Efectivament, en aquestes dues novel·les se´ns apareixen personatges de carn i ossos. Tots els protagonistes que hi apareixen, especialment Tirant i Curial, presenten les característiques de qualsevol persona del moment, notenen cap característica que es puga considerar màgica o meravellosa, les accions estan localitzades en geografies conegudes (l´illa d´Anglaterra, la cort de Constantinoble, la cort de França, el nord d´Àfrica, etc.) i ocorren en un temps pròxim per al lector, època de la qual prenen elements i apareixen als ulls dels lectors coetanis com alguna cosa pròxima a ells.
Biografia de JoanotMartorell
Joanot Martorell (1414-1465) va nàixer a Gandia al si d´una família noble i ja de ben jove fou armat cavaller, encara que no hi ha constància que participara en cap empresa militar. Sí que participarà, en canvi, en diferents conflictes cavallerescos i es coneixen algunes lletres de batalla seues. Les lletres de batalla eren escrits, bastant freqüents en aquella època, amb què un cavalleracusava un altre d´algun greuge i li demanava explicacions, normalment reptant-lo a lluitar; el cavaller reptat tenia dues opcions: retractar-se d´allò de què era acusat o lluitar amb el demanadant.
Sabem que Martorell viatjà a diversos indrets d´Europa –com, per exemple, Anglaterra-, cosa que explicaria el detall amb què apareixen reflectits en la novel·la. A més del Tirant i les lletres debatalla fou autor d´un relat inacabat, Guillem de Varoic, que retocat després forma la primera part del Tirant.
Autoria del Tirant
Tirant lo Blanch va ser escrit probablement entre el 1460 i el 1465, data de la mort de Martorell, i fou publicat per primera vegada a València el 1490. Hi ha un problema sobre l´autoria d´aquesta novel·la, ja que generalment s´ha considerat que, començada per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.