Trabajo recerca

LLOCS D'INTERÈS
He ambientat la ruta en un indret si bé singular també típic de la Catalunya interior amb un paissatge boscós amb encisadors camps, unes quantes famílies conegudes entre elles, amb justos establiments i punts de trobada que conformen una unió d'arrels i branques desenvocant en un gran tronc i municipi com és aquesta vila del Berguedà.
Casserres podríem dir que és un rocamenlairat dins el paissatge envoltat de planúries. Vers el Sud, l'indret més alt de la població, la nostra visió panoràmica de l'entorn s'amplia gratament i, alhora, restem per uns moments meravellats per les encisadores i denses clapes boscoses i dels camps daurats que s'estenen. Al nord, contemplem el fossat que solca serpentejant la riera de Clarà tan tranquil·la. A partir del Carrer Major, que tot itenir un aspecte medieval és d'aquesta època, enfilem el trajecte i ens deixem portar fins a arribar a la plaça de la Creu, centre neuràlgic de la Vila fa uns anys, on, al costat de la casa Parroquial veiem cases tan conegudes com ca l'Urbici, cal Cerdans, cal Gotlla, cal Nen Xic i sense deixar-la enrera Cal Bernadàs.
El nucli antic conserva el seu traçat primitiu. Gairebé totes les casestenen la façana de pedra i destaquen els portals arquejats. Les cases són fetes o reconstruïdes de mitjans del segle XVII a finals del XVIII.
En la propera plaça del carrer Escodines, on hi ha l'ajuntament, hi trobem la font pública de l'Hortet, inaugurada l'any 1904. Les millors opcions escollides alhora de continuar el camí i previstes per tal d'optimitzar l'aprofitament del temps és anar acomprar el pa a cal Gepet, ca La Maria i cal Genís, així com els aliments a cal Caleio, cal Cisteller, cal Maco i a ca La Roseta Vell.
Per arribar a algun d'aquests locals ens hem de dirigir cap a l'anomenada antigament Carretera de Gironella i actualment nombrat Carrer Bisbe Comelles en honor al fill il.lustre de la vila.
CASSERRES DES D'UN PRINCIPI

El Municipi
El nom de Casserres prové delllatí Castri Serras que significa Serres del Castell i es refereix a les importants cadenes de muntanyes on són edificats els castells i la localitat. Tot i tenir la certesa d'aquest origen i significat del nom observem en una carta que per a confeccionar el segell oficial de la vila no es compartia aquest pensament si no que es creia que el nom provenia de Can (gos en llatí) Serra, així doncs esvàren dibuixar tres segells diferents deixant a escollir quin era l'adecuat.
Una breu petjada històrica
Començarem la història de Casserres desde l'època ibèrica esmentant que a través de l'arqueologia coneixem el poblat, ja citat, de St.Pau de Pinós (terme de Santa Maria de Merlès) a la vora de l'actual Casserres. Aquesta troballa juntamenr amb la de la cova de Can Maurí(Berga) assoleixen unarellevant importància en constatar el fet que la iberització arribà al Berguedà ja en un primer moment, no massa més tard que la produïda a les terres costaneres. Pel que fa a l'època posterior romana, les darreres intervencions arqueològiques localitzades al Baix Berguedà, concretament des del 1995, han posat al descobert l'existència d'un petit poblat iberoromà del s.I a.C. al turó del Serrat delstres hereus, situat precisament en el municipi de Casserres. La rellevància d'aquest jaciment significa un important pas endevant de cara a l'estudi del procés de romanització de la Catalunya interior. A nivell històric, hom afirma que el serrat dels tres hereus "podria haver format part d'una xarxa d'emplaçaments amb funcions militars i de vigilància, establerta per protegir els territoris japacificats per Roma". Casserres és esmentada més tard, a l'any 907 d.C. amb motiu de la consagració de la seva església parroquial, feta per Natigís, bisbe d'Urgell, en presència del compte de Barcelona, Miró el Jove. (vegeu textos a l'annex. Pàg..) Paral.lelament, per tal d'emparar el moviment col.lonitzador, el compte Guifré reconstruí el castell de Cardona i, per altre banda completà la línia...